ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Liberalisme (1)

Si no hi ha pacte social, ara per ara, no hi haurà independència, Pacte (I). I en aquest repte qui té la més gran responsabilitat és CDC, L’abraçada del 9N o el gran repte de CDC.

A un pacte social contra l’hegemonia del capital financer per realitzar polítiques econòmiques alternatives a l’austerisme pot ajudar el fet d’aclarir el nucli racional del liberalisme (per poder acceptar-lo) i de posar de manifest la manipulació neoliberal (per poder rebutjar-la) a què ha estat sotmès per ser utilitzat com a justificació ideològica del domini del capital financer.

A través d’aquesta manipulació del liberalisme ens sotmeten als “mercats”, Els alienígenes dominen la Terra, i el diner es converteix en un fetitxe, L’ídol «diner», que assegura el poder del capital financer.

Seguint a J.S. Mill podem fer dues afirmacions:

  1. La bona societat és aquella en què els individus assoleixen la màxima felicitat possible.
  2. La llibertat individual és un dret polític fonamental (OnL-1.14) , ja que com que l’autodesenvolupament és essencial per a la felicitat individual, no hi ha felicitat sense que hi hagi prèviament llibertat.

Aquesta llibertat individual per poder ser real demana la creació i l’impuls del mercat, ja que és el mercat qui permet efectivament l’individu triar entre les diverses alternatives que se li ofereixen.

Una persona ha d’escollir entre un determinat número de situacions i si aquesta elecció no afecta a ningú més, llavors és millor deixar que escolli per ella mateixa.

Oblidem de moment la definició d’això de «no afectar a ningú més» i intentem apuntar al constructe mental (referent) a través d’un exemple. Agafem l’exemple de la llibertat sexual assolida a partir dels anys 60 del segle passat. Avui dia considerem que, excepte casos extrems, la sexualitat és un afer privat que no afecta a ningú més. El resultat no és només que ningú té dret a jutjar la sexualitat de l’altre, sinó també el floriment de sexualitats diverses, més enllà del concepte de normalitat, que competeixen entre elles sense més problema que l’elecció individual.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ètica, Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent