L’abraçada del 9N o el gran repte de CDC
CDC ve de ser una empresa política en el mercat polític (diguem-ne pujolisme), com un component més del règim de la segona Restauració borbònica i afronta el repte de fer el pas a convertir-se en un partit polític en una democràcia, la República catalana. Són compatibles els partits polítics amb la democràcia?
En el mercat polític i per l’home del mercat la meva llibertat acaba on comença la llibertat de l’altre, quan més petita sigui la llibertat de l’altre (la quota de mercat) més gran serà la meva llibertat. Per contra, en democràcia i pel ciutadà, una condició bàsica de la meva llibertat és la llibertat de l’altre i quan més gran sigui la seva llibertat més gran podrà ser la meva llibertat perquè em permetrà abastar projectes col·lectius més grans que obriran nous escenaris al meu desenvolupament individual (la meva llibertat de construir-me una vida).
Per les empreses polítiques en el mercat polític, com que no pretenen ser una expressió de la voluntat popular, sinó líders del mercat del vot i vendre el seu producte, ni que sigui a través de publicitat enganyosa, per elles l’èxit dependrà en bona part del finançament, dels diners que puguin aconseguir tant per pagar el control i accés al mercat com per fitxar els “millors”. Tot això dés d’un punt de vista democràtic és la corrupció, el mercat polític és corrupte tot ell, com a sistema. I com que qui hi posa els diners acaba imposant les decisions, les empreses polítiques acaben subordinades a la minoria que deté el poder del diner, l’oligarquia, aquest 10% que no accepta la sobirania del 90%.
Per un partit polític es tracta de ser l’expressió d’un segment (i només d’aquest segment) de la societat, al costat d’altres segments de la societat, lluitar per l’hegemonia ètico-polítca, contribuint al debat polític, a l’educació i a l’enriquiment mutu, en l’evolució de tota una societat.
El repte de CDC és sostreure’s a les pressions de l’oligarquia, d’aquest 10%, i, ja com a partit polític i no com a empresa política, abraçar aquest altre 90% per construir junts una democràcia que posi les condicions socials (abandonar el camí de l’austerisme i adoptar mesures de llibertat com ara la renda bàsica, La renta básica garantizaría mayor libertad a buena parte de la población.) que facin possible ja la llibertat real de tots els ciutadans de la República catalana.