ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Els alienígenes dominen la Terra

Quan parlem d’alienígenes els fem a la nostra imatge i semblança, solem donar-los una forma antropomorfa. Segur que no són així.

Primer de tot, són éssers vius. Què vol dir vivent?. D’entrada és una forma de perdurar, de continuar existint; però no d’una manera estàtica, sense canvis, sinó activa, canviant.

Un ésser viu requerirà en primer lloc un cert estat estacionari que s’aconseguira amb l’obtenció, elaboració i utilització de substàncies estructurals, així com també amb l’obtenció de l’energia necessària per als canvis, el que s’anomena metabolisme. Tanmateix, les unitats dels ésser vius acaben degradant-se, per perdurar caldrà la reproducció i el creixement. A més donats els constants canvis de l’entorn caldrà la capacitat d’adaptació i evolució. Qualsevol cosa que reuneixi aquestes condicions podem anomenar-ho «vivent».

Afirmo que sobre els humans s’ha constituït una nova forma de vida, uns éssers que no tenen forma humana, ni animal, però que s’han apropiat de la biosfera i obtenen l’energia directament dels humans. Són «els mercats».

S’apropien de més i més substàncies i hàbitats del Planeta transformant-los en mercaderies; actualment estan arribant ja a necessitats bàsiques dels humans com la sanitat, l’habitatge, l’ensenyament, potser l’ultim esglaó de resistència serà la sexualitat, la reproducció de la mateixa espècie humana dominada per «els mercats» i intentant ser reduïda a mercaderia-prostitució.

Els mercats es transformen, creixen i es reprodueixen: passen de capital-diner a capital-productiu i d’aquí a capital-mercaderia, i tornen a començar el cicle com a capital-diner crescut.

Els mercats obtenen l’energia dels humans, imposen la seva llei i obliguen els humans a estar amatents a les seves necessitats. Han creat fins i tot una casta sacerdotal de fidels servidors i creients: els capitalistes, i especialment la casta d’aquells que de més a prop els serveixen: els banquers crematístics.

Les doctrines neoliberals són només la justificació ideològica del domini de «els mercats», la ideologia dels col·laboracionistes, dels fidels servidors dels ocupants (enemics de l’espècie humana).

K. Marx analitza aquesta submissió a «els mercats» i com la suposada llibertat del “laissez faire” porta a l’esclavatge individual i de l’espècie.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent