En unes hores eixim cap a Foish, a Occitània. En realitat venim a un poblet menut, que va perdre l’ajuntament, fins i tot, Engraviès (no he trobat la grafia occitana), on passarem set dies a la fresca del Pirineu, enmig de l’Arièja. Eixim matinet i després d’instal·lar-nos ja veurem com peguen les voltes, els occitans.
Deixem enrere la festassa de Bétera, avui amb músics estridents, en una banda, i allò del sainet valencià en una altra, a l’Ermita, i ves que és un espai que convida, aquella plaça de l’ermita de Bétera per fer i refer teatre entre més coses.
Sembla que ho tenim tot, o gairebé tot, les maletes convencionals i les maletes tecnològiques, amb tot de fils, estris i artilugis que ocupen si fa no fa el mateix volum que la roba. Demà ja comprovaré si és ver que hi ha connexió i tota la pesca. Em dol perdre’m els Bajoqueta, però una altra vegada serà.
Cap a Occitània, seguint el rastre de les aurelhetes.