L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
SABA NOVA
Les alzines de Ternelles m’han fet efecte
Per dinar, pa amb oli i tomàtiga de ramellet fregada, i ‘costelles de barril’: així en deia el patró Roqueta (un supervivent de la guerra de Cuba) de les arengades.
Com que trob que torrada la sal li puja massa, jo embolic l’arengada amb un paper, pos el ‘paquet’ devora la frontissa d’una porta per la banda de dins, i la tanc. L’arengada s’esclafa, retir la pell amb l’escata aferrada, i au, ja podem menjar. Però a Ternelles no hi havia portes ni persianes per esclafar arengades, i un home de l’ajuntament l’ha embolicada amb el full de diari per esclafar-la amb un altre sistema.
Amb això, una senyora que ho veia tot, va i diu que la tinta fa càncer. M’he quedat de pedra.
–Si la tinta fes càncer jo ja seria morta.
Pensava que esclafarien l’arengada amb un cop d’estatxa o amb una encruia de ferrer (no sé de quins recursos disposa el nostre ajuntament), però no. L’home de la vila s’ha posat tan gros com era damunt l’arengada, i ha quedat mel. Canviaré de sistema, d’ara en endavant res de persianes: potadetes damunt.
Jo duia quatre mosques com tothom, però no em volia engatar. Ara, quan a Can Moixet m’han dit que en Rafel Canyelles era mort, he fet dur la botella de Bombay tot d’una, per les vegades que ens vàrem engatar plegats. En Canyelles no bevia segons què. Merda. El funeral és demà a les 8,15 hrs a l’esglèsia de la Mare de Déu dels Àngels, a Pollença.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El tradicional Pi de Sant Antoni ja presideix la plaça Vella de Pollença
El Pi de Sant Antoni presideix des d’ahir horabaixa la plaça Vella de Pollença, on quedarà fins a dimecres de cendra, data en la qual serà retirat, tal com diu la tradició, per ser reutilitzat en l’elaboració de les espases que s’empraran en la batalla entre moros i cristians durant les festes de la Patrona.Les festes més ancestrals de Pollença segueixen així una pauta completament cíclica de la qual es té constància des de temps immemorials. Pollença no és l’únic poble que viu la tradicional festa del Pi, on els joves mostren la seva destresa enfilant-se dalt d’un exemplar ben preparat per assolir el premi de la seva punta.
Festes semblants a aquesta n’hi ha a altres pobles, com Campanet per Pasqua, per exemple. Fins i tot el Port de Pollença en fa la seva pròpia versió, però poques tenen la transcendència fora del poble com aquesta. I és que els pollencins senten molt seves totes i cadascuna de les seves tradicions i s’hi juguen la vida.
Els joves protagonistes de la festa pollencina es juguen literalment la vida carregant el pi de Pollença des de la finca de Ternelles fins a la plaça Vella, esquivant els estrets racons del municipi ajudats únicament per un carro.
Les autoritats segueixen l’esdeveniment entre l’emoció i la por, conscients de la perillositat d’una cerimònia que ha deixat al llarg de la seva història ferits molt greus. Entre els espectadors de primera fila hi era la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, que acompanyava les autoritats locals.
El pi de Sant Antoni va sortir de la finca de Ternelles en un ambient carregat de suor i mesclat passades les 14 hores i arribava al poble dues hores després.Passades les sis de l’horabaixa entrava a la plaça Vella, però no aconseguiren aixecar-lo fins a les vuit del vespre. Més d’una hora més tard, Miquel Àngel Torrandell abastà la senalla que conté el gall que premia el vencedor. La festa no registrà incidents greus.
(Balears d’avui)