L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Qui ha dit que sigui tan necessària. Al territori on vaig néixer n’hem prescindit i no ens fa gens de falta

Hi ha gent que n’abusa. El Barça va tenir un president que per a dir el soci deia el fofi, de manera que a més de servir-se de les efes que tenia a l’abast en posava en circulació unes altres de virtuals, un desplegament d’efes semblant a una parada militar, el preàmbul d’una guerra psicològica que ens advertia que el desafecte a la efa ens mantindria al marge dels nous fluxos de la Història. El cas és que, amb una gran alegria, a Ternelles amb el totèmic Pi davant vaig poder corroborar que la tírria a la lletra efa persisteix, i que el jovent la practica amb entusiasme, encara que aquesta fòbia no és reconeguda de forma explícita i està envoltada de silencis i de secretisme. Cal dir que aquesta mena de tic verbal s’adpta de manera voluntària en un moment -específic per a cadascú- de presa de consciència col·lectiva. No puc dir que a casa meva em prohibissin de pronunciar les efes, tal com m’havien proscrit la ela bleda, així és que la decisió de deseixir-me d’aquesta consonant fou personal, adulta, deliberada i conscient, i no vaig rebre pressions de cap mena per a prendre-la. Tanmateix, la meva militància antiefa és intermitent, perquè en l’àmbit on he anat a raure aital modalitat de pronunciació promou escàndol. Sembla que no, però canviar el so de la efa pel mateix fonema amb què els anglesos engeguen la hac, té el risc d’assenyalar com obscenes, morboses i truculentes unes persones que no serien capaces de matar una mosca. Flastomes com un carreter i no en fan cabal, però t’han sentit parlar per telèfon amb aquest codi de la tribu, i se com espanten. És el que té viure en un món que ha abolit el matís, a no ser que el facin servir per estigmatitzar-te. Si els defensors de ses llengos el poguessin distingir, tot d’una en farien una gramàtica. Tanmateix, l’absència d’efes engega el meu sismògraf sentimental, i una vegada me’n vaig endur en un racó fosc una empleada d’un súper de Can Picafort que tot devorant quelitas deia a un seu company que estava morta de ham. Vaig voler saber si era de la banda d’Alacantí o de la dels Beguins, això fou tot.
          Ara me n’he d’anar a encendre el horn. Tu agaha la corda i herma la somera a la baula de herro ahicada a la paret del henyedor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!