L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
MON COR ESTIMA UN ARBRE
Aquest Pi que al llindar del solstici ens succiona cap al bosc i que es desplaça superposat al mateix itinerari de la pròpia vida pels carrers del meu poble, ell invencible tan amunt. Si l’àguila travessava l’aire de la placeta, l’esqueix que faria als pensaments més elevats seria tan incruent com un buf.
És fàl·lic el Pi que durem de Ternelles? S’assembla als seus cosins europeus? És celta? És indi? És parent del Palo Mayo peninsular o de l’Arbre de Maig centreuropeu? Degut a la diferència climàtica, no doneu importància al fet que l’arbre pollencí arribi molt abans que les collites alemanyes. Un arbre endomassat sempre vol dir collites, aliments, fruits, i segurament la líbido, perquè la líbido fica el nas pertot, tant si hi ha menjar com si no n’hi ha. Ella sempre fa la viu-viu, al marge dels fenòmens atmosfèrics i de la frugalitat o l’abundor, tret que el dejú sigui tan sever que ens deixi exhaustos.
Uns bons dies per a revisitar La rama dorada de Sir James Frazer, per fer un cop d’ull als escrits de Mircea Elíade i per perdre’ns, com els personatges de Murakami, dins un bosc. Sempre hi ha un bosc dins la consciència de tothom, i és aquest bosc que ens ha de proveir de saba nova i ens ha de fer més forts.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els arbres son com un testimoni viu del temps, els veiem crèixer tan poc a poc o tan depressa que ens fan presents els nostres esdeveniments personals. Quan vaig anar a viure on visc, vaig una morera que cabia en un test i ara m’arriba al balcó.
Un dia de pluja fina, mirar i tocar les pedres de paret seca, m’excita, veure-les regalimar i resseguir amb la ma els seus entorns, em fa viu i feliç.
Quan, clicant l’enllaç culturapollença des d’aquí mateix he vist que es va presentar un CD on en Toni Gall canta, m’hi he abraonada. I quina no seria la meva joia quan he vist que directament en podria escoltar tres peces amb l’ordinador.
La primera cosa que he pensat és que en Toni deu haver venut l’ànima al dimonió aquell, perquè conserva la mateixa veu fineta de sempre, aquella elegant i sòbria pollencinor de tota la vida. Després hi ha una poblera fantàstica en pla porno, que és el que toca (si voleu us transcriuré la glosa; jo sé una altra versió que tampoc no desmereix) i una colla de xeremiers.
No cal que us digui que ja els he escrit, als de culturapollença, perquè m’aconsegueixin 6 exemplars de l’esmentat CD i me’ls passin a l’lmoina. Ha de ser així perquè el dia de sant Antoni les botigues estan tancades a Pollença.