L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Amb febre, mal de coll i una mica de desfici. Res que no es pugui disoldre amb esperit; amb l’esperit del vi…

  

L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS no extingeix brases sagrades i no hi ha hagut intervencions per aigualir res al llarg d’aquesta nit diürna que ha vellutat fins i tot el mar amb una fina capa de cendra. El sol va enviar el foc a la terra amb un bastaix molt diligent: el llamp. Les seves intencions s’inspiraven en els estatuts de les societats de socors mutus: el foc s’havia d’encendre al voltant del solstici, quan el dia s’allargava, per augmentar el vigor solar i el seu poder de regeneració, per  garantir la fertilitat de les collites, perquè hi hagués gra a bastament i molts d’animalons de pèl, de ploma i de peu rodó, ases i cabres, galls i moltons, porcellins i porcellons. Perquè el sol no defallís, li tornàvem el foc que ens havia enviat amb el llamp. Reforçàvem la seva claror encenent grans fogates. 
          Però avui no sacrificarem un roure ni cap alzina per fer foc nou, només barrejarem intensament l’escorça del pi amb l’esperit del vi fins que convencerem aquest fabulós arbre que ens acompanyi pels carrers, i l’engrescarem perquè es quedi enmig de plaça per sempre amb nosaltres. Confio plenament en la generositat d’aquest vell patriarca.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!