L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
8 de març de 2008
Sense categoria
5 comentaris
CRISI D’IDENTITAT I MASOQUISME
No sé qui sóc, m’he tornat masoca
Ara ha entrat un senyor vestit amb una bata blanca que m’estima moltíssim i jo també a ell amb deliri, amb els cables elèctrics per als electro-shocks.
Em prepara per votar l’enemic sense patir.
Em prepara per anar contra els meus.
Per apedregar la meva teulada sense patir.
Ha engegat la ràdio, m’ha posat la tele: m’estima.
Votar a les fosques és el millor.
Cal votar l’enemic sense patir.
Cal votar els que governen perquè puguin continuar la labor de fer-nos anar en orris.
Cal que no oferïm resistència mentre fem camí cap a l’escorxador.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Continuar éssent dones i aprofitar cada moment per alguna transgressió … i se’n poden fer moltes !
El Dia internacional de la dona, una data irrenunciable
Ara, en una decisió sense precedents, la Junta Electoral Provincial de Balears, sembla ser que a instàncies d’una queixa presentada pel Partit Popular, ha prohibit la manifestació que es convoca cada any aquest dia sota el pretext que, atesa la coincidència amb la jornada de reflexió electoral, podria pertorbar el sentit d’aquesta jornada.
Potser convé refrescar una mica la memòria i recordar que allò que es commemora cada any aquest dia és la dramàtica fita que suposà el fet que a la ciutat de Nova York més de 140 treballadores declarades en vaga morissin cremades o asfixiades perquè l’empresari va calar foc a la fàbrica on prèviament els havia tancades.
Enguany s’acompleixen 100 anys d’aquell terrible esdeveniment, però les desigualtats i la violència continuen copejant les dones amb inusitada duresa. Basta recordar si no les 19 víctimes per la barbàrie masclista en la qual duim d’any, amb el sinistre rècord enregistrat el passat 26 de febrer, amb quatre dones mortes en un sol dia, o els desequilibris existents en matèria laboral, on són encara moltes les dones que cobren menys pel mateix treball, o la creixent feminització de la pobresa…
I és clar que els grups o entitats que feim costat a aquestes justes reivindicacions volem traslladar-les a l’esfera política o al debat públic inherent a tota democràcia.
Però una cosa és això i una altra ben diferent la utilització partidista que d’aquesta qüestió se’n pugui fer en un acte d’aquestes característiques i que sempre hem rebutjat, ja que la seva naturalesa no és altra que la d’expressar el nostre compromís i solidaritat envers les dones per tal que tots junts, homes i dones, caminem junts per trobar espais on conviure i compartir en plena igualtat de drets i oportunitats.
I en aquest camí, com és obvi, no ens podem permetre ni una sola passa enrere, per petita que sigui. Per tot això lamentam la decisió de la Junta Electoral, tota vegada que allò que perseguim amb aquesta celebració és precisament que cap ideologia, credo o religió oprimeixi les dones manllevant-les allò que de més sagrat tenim totes les persones: la llibertat de viure i decidir per nosaltres mateixes.
Atentament,
Miquel Àngel Lladó Ribas (Portaveu del Grup d’Homes contra la Violència Masclista). Marratxí
Us vull felicitar a les dues. En Miquel Àngel és un poeta compromés en totes les nostres causes i moltes d’altres.