Saül Gordillo www.saul.cat

Valoro el discurs del President Maragall pel dia de la Constitució com un intent de calmar l’excitació política espanyola. Que Maragall reclami una lectura revisada de la Carta Magna, una interpretació catalana de la mateixa i, al mateix temps, que no es baixi del burro amb la defensa de la definició del Principat com una nació, és un equilibri que cal fer aquests dies d’acidesa anticatalana i antiestatutària.

“Catalunya ho ha dit de forma molt clara: Nosaltres som una nació. Què volem dir amb això? Volem dir que tenim identitat nacional, que tenim personalitat pròpia, que tenim llengua, cultura i dret civil propi. Que quedi clar.” Jo em quedo amb aquest fragmet del seu discurs institucional. No entenc per què l’ha de fer la vigília de Doña Constitución, però, posats a fer, més val que el President digui coses com aquesta…

A mi, la Constitució em va agafar entre joguines, amb sis anyets. Per tant, no li dono el valor que segurament té per a alguns. No em fa trempar, vaja. I com que els únics que la prenen com a baluard són els que mai l’haurien promogut o els que només la defensen com a arma centralista, antiautonomista i antifederalista, doncs em costa molt de combregar-hi, sincerament.

Per no dir que quan observo el ministre Bono amb els presidents del Congrés Marín i del Senat Rojo hissant una bandera espanyola de proporcions còsmiques, em fa una mica de vergonya aliena.

Per cert, en referència a la COPE. Crec que comencem a anar bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!