Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Més despropòsits del tripartit.
Els periodistes van preguntar ahir a la tarda, en la tradicional roda de premsa posterior al Consell Executiu de la Generalitat, per una enquesta que el Govern hauria encarregat sobre el debat de política general al Parlament de Catalunya. El conseller primer, Josep Bargalló (ERC), va negar que existís cap enquesta. Però ahir mateix al vespre, el Departament d’Economia que encapçala Antoni Castells (PSC) anunciava que es faria pública dijous.
L’enquesta, que ahir estava a la cuina del Govern perquè el resultat sembla que no afavoreix gaire els interessos del tripartit, es va formular sobre un debat en què (recordeu) Pasqual Maragall i les forces polítiques del seu propi govern van visualitzar la tensió interna sobre la fracassada remodelació de l’executiu. S’imaginen que el Govern fes pública una enquesta que digués que el cap de l’oposició, Artur Mas, va sortir victoriós d’un debat més. Vull dir, d’un altre debat. Perquè la imatge del líder de CiU ja està pels núvols (acord quadripartit per l’Estatut, debat estatutari al Congrés…)
La finta sobre l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió que dirigeix Gabriel Colomé hauria estat anecdòtica en un altre context. Però ahir es notava que les aigües baixen molt tèrboles al Palau de la Generalitat. Mentre Maragall intentava fer pedagogia en el debat de les autonomies al Senat (on Rodríguez Zapatero està reeditant la versió talante del café para todos), Bargalló i el secretari del Govern, Ernest Maragall, mantenien les seves disputes fins a l’últim minut sobre el control polític de l’Oficina Antifrau de la Generalitat.
Hi ha una guerra oberta entre socialistes i republicans. Fins al punt que l’únic que va aconseguir el President Maragall del coitus interruptus de la crisi de govern, que era allò de crear quatre grans àrees i una coordinació entre departaments, tampoc es pot aplicar perquè Bargalló i el germà del President no es posen d’acord.
La desconfiança entre PSC i ERC és insultant. Uns no se’n fien dels altres, i viceversa. "Si tu controles aquesta àrea, jo hi poso un dels meus per controlar aquella altra." No hi ha cap complicitat ni corresponsabilitat en aquest govern tripartit. Tripartit com a sinònim de dividit i trencat per tres, quatre o cinc cantons… Inèdit i lamentable.
(A la foto d’Andreu Puig, el conseller primer Bargalló amb el seu secretari general de Presidència, el també republicà Xavier Vendrell, abans d’entrar a la reunió del Consell Executiu, al Palau de la Generalitat)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un Madrid empenyat fins les celles, va trencar la caixa única solidària dels drets de televisió de la FEF de la lliga espanyola. Cadascú per ell com és de Massamagrell, per què ell tenia que competir amb un món globalitzat fins a la Xina. Ells volen que fem els que ells ens diuen, però ell no fan ni farien el mateix quant tenen oportunitat.
Si amb una petita enquesta, només per coneixer els resultats del debat al Parlament de Catalunya, ja es comenca a fer servir la cuina, ja veureu com es cuina el Barómetre de la Comunicació y de la Cultura que ha de donar les xifres d’audiëncia dels mitjans a Catalunya. I es paga amb diners públics. Fa vergonya!
Estigueu tranquils, que tot això són maniobres de distracció, no passarà res. Si fins ara no han trencat, ja no trencaran mai. Quan ho haurien de fer? Zapatiro porqué me toca ara diu que no va dir allò que tots hem sentit (i que podeu trobar a la web d’Erc). O som tots idiotes, o aquest senyor ens està mentint a la cara… i encara li estem donant suport. Estic amoïnat de que els dirigents del partit ja no reaccionen . Ara és el capítol que expliqueu, demà en serà un altre, i continuarem igual, igual, igual. Potser ens convindria tornar a l’oposició.
Alerta amb aquest en Puigverd, el camaleònic, no fos cas que això sigui una abraçada de l’ós. El problema dels sociates és que l’electorat s’està adonant que han estat 30 anys enganyant-lo i prenent-li el pèl, i si no, fixem-nos en el que algú ha qualificat com la ‘tríada’ sociata, això és, què deien:
.- Catalunya no és una nació.
.- La Generalitat no té un problema de ‘dèficit fiscal’ o de ‘finançament’ sino de "gestió".
.- La reforma de l’Estatut ni interessa ni "afecta als problemes reals de la gent".
Doncs bé, o abans o ara menteixen. En una cosa té raó en Puigverd, els sociates han posat CIU en la centralitat política en assumir íntegrament el discurs convergent (que és l’afirmació dels tres punts anteriors). I en Puigverd també sap, encara que no ho escrigui, que el model alternatiu és el del PP. Hauria de ser valent i dir-ho. I assumir que és la seva opció. Perquè, un cop més, l’eix ideològic que segons la Internacional Papanata havia de centrar l’agenda política, això és, l’"esquerra-dreta" enlloc de la "centralització política-descentralització política" ha esdevingut erròni. En efecte, els seus arguments demostren no tenir res a veure amb la bruta, trista, dissortada realitat.
Aquestes desevinences no només passen aquí, a Alemanya també passa, i això considerant que és la gran potència europea i la llarga trajectòria democràtica i de coalicions. Han reeditat el que aquí podria ser en un futur, una mena de sociovergència, però allà ha estat més o menys per força, cosa que aquí seria voluntàriament -de succeir-. Hi ha sectors importants que ho desitgen. Esperem que no passi mai!
El Temps d’aquesta setmana en parla.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús