El Col·legi de Periodistes de Catalunya anirà a noves eleccions, en aquest cas exclusivament per al deganat. És el més assenyat, després de la dimissió sobtada del degà elegit Sebastià Serrano, que ahir va formalitzar la seva seva marxa. També pleguen vocals escollits de les dues candidatures, la continuïsta de Serrano i la renovadora de Pilar Antillach. Seria bo que entre tots triessin un candidat de consens per girar full a un dels episodis més tristos del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Les reunions prèvies a la junta de govern d’ahir han estat molt dures, entre els dos bàndols. Però finalment ahir els membres de la candidatura renovadora, amb el suport dels representants territorials, van donar-li el tomb a la situació i van aprovar una convocatòria electoral que no agrada gens als continuïstes.
Com que el resultat electoral va ser una sorpresa per a tothom (serranistes i antillaquistes), hi ha la possibilitat que unes noves eleccions amb dos candidats afavoreixi els interessos dels continuïstes. Confessen que es van relaxar massa perquè no s’esperaven un suport tant notable per a la llista d’Antillach. Amb noves eleccions, si posen la maquinària a treballar de valent, potser recuperen l’status quo previ. Però, d’altra banda, després del paper tan galdós que ha fet Sebastià Serrano (que marxa molt efímerament acusant els renovadors de voler instigar un “assalt organitzat” al col·legi) potser es repeteix la sorpresa i els renovadors canvien la truita. Tot plegat, molt entretingut, però també molt lamentable.Mentrestant, el Col·legi de Periodistes no s’ha pronunciat sobre el cas Iu Forn, que, no ho oblidem, és vocal electe de la candidatura d’Antillach. Sí que ho han fet el Grup de Periodistes Ramon Barnils i ahir mateix Òmnium Cultural.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em quedo amb el darrer paràgraf. Per molt anormal que sigui la situació actual del Col·legi de Periodistes, no es pot quedar sense manifestar-se en el cas Forn. D’altres professionals, com bé indiques, han demostrat més companyerisme i "savoir faire".
Llibertat d’expressió?
Treballadors amb patró.
El Col.legi de Periodistes està esquarterat per la meitat. No té sortida ni futur. És mort. Si els sociates es mobilitzen electoralment podria seguir essent el seu titella. però no servirà per a res positiu de la professió.