Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Campanya contra “la Caixa”
"la Caixa" emet una nota de premsa (en aquesta ocasió en català i en castellà, la setmana passada només era en espanyol) en què reconeix que està sent víctima d’una "campanya en contra". Trobo molt intrigant, preocupant i simptomàtic aquest comunicat de la principal entitat financera del país, sincerament.
Diu la nota: "Davant la campanya en contra de "la Caixa" que s’està desenvolupant des de fa unes setmanes en alguns mitjans de comunicació, a l’empar de certs temes com són l’OPA de Gas Natural sobre Endesa, el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la situació d’alguns crèdits concedits a partits polítics, el Consell d’Administració de "la Caixa" ha acordat, per unanimitat, a la reunió celebrada avui a Barcelona, ratificar la renegocació dels crèdits amb el PSC i ERC fetes el dia 29 i 14 de desembre de 2004, respectivament, amb la condonació d’interessos que la mateixa comporta i deixar expressa constància del seu recolzament a la gestió del President i del Director General, i molt especialment a la de tota la plantilla que ha de fer front a aquesta situació amb un gran esforç i dedicació. Barcelona, 24 de novembre de 2005."
He volgut reproduir-la íntegrament perquè aquest comunicat de premsa representa, al meu entendre, un punt d’inflexió important. Per aquests motius:
1. L’entitat d’estalvis i tot el grup empresarial que representa, admet que és víctima d’una campanya contrària pel fet de ser catalana i d’afavorir clients i interessos polítics i financers catalans.
2. El suport al President i el Director General dóna peu a especulacions sobre si en algun moment la crisi ha passat de taca d’oli i ha posat en crisi la continuïtat de Ricard Fornesa i el seu equip.
3. Parlar d’"aquesta situació amb un gran esforç i dedicació" té una connotació dramàtica que no convida a la tranquil·litat dels de dins (directius, treballadors, etc) i dels de fora (clients i mitjans).
4. Emetre un comunicat d’aquestes característiques és un precedent sense precedents, és a dir, evidencia la gravetat de la situació.
Jo no l’hauria aconsellat, el comunicat. Però un cop llegit, se’m genera una sensació molt estranya perquè cada vegada que ataquen José Montilla i el PSC, m’entendreixen i els defenso més. Abans-d’ahir vaig sentir el Montilla més valent i contundent. Res a veure amb el robot que sovint sembla. Mossegava de veritat. I vaig pensar: "Ja era hora que algú els parés els peus, a aquests del PP!".
També em sento més còmplice amb "la Caixa", perquè en aquest moment és el símbol del país que cal abatre des de la caverna i la dreta espanyola més reaccionària. Ataquen "la Caixa" en una prova més de catalanofòbia, i inevitablement se’m genera una certa solidaritat, més enllà de pagar religiosament cada més la hipoteca i tenir-hi comptes.
Com ens hem de veure. Jo, defensant el PSC i "la Caixa". Quines coses…
(A la foto d’arxiu, Mariano Rajoy i Ricard Fornesa en un acte recent a "la Caixa")
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No han trencat mai un plat. A més a més, mai han afavorit ni s’han vist afavorits per interesos empresarials concrets. Veuen anormal la palla en el ull aliè i no veuen la normalitat de la viga amb la seua.
Crec que no coneixes gaire aquests nois de “La Caixa”. Precisament amb aquesta nota el que perseguex és una reacció similar a la teva.
"La
Caixa" fa anys que explota Catalunya!!! cal recordar de qui són propietat
els peatges que cada dia paguem per moure’ns pel nostre país, cal recordar les
taxes que cobren a milers d’usuaris i botiguers, cal recordar quina és la seva
obra social, cal recordar el mal que han fet a Llatinoamèrica amb les seves
inversions… Au va!! que se’n vagin a pastar fang i a fer el ploricó a casa
seva!!! En definitiva el mateix estil de Freixenet que tenen el mateix respecte
per Catalunya que el rei d’España (només per fer dir a les seves estrelles
mediàtiques un macarrònic "bonez festez i feliz angr nouf").
La teva reacció i les dels comentaris, mostren que l’estratègia del PP és més intel·ligent del que sembla.
De moment sembren la desunió i el desconceert en les nostres files, i en canvi ells amb la mentida s’glutinen cada cop més. La irracionalitat fa tancar files i la llibertat i la reflexió pot portar a la desunió …
Els del PP tenen un bon estratega que coneix a fons les misèries humanes.
Així que ara és l’hora del gra fi pels partidaris de la reflexió i de deixar els impulsos irracionals per més endavant.
Entre la Caixa que a voltes cobra 30 % d’interessos anuals als que no poden pagar i encara tenen patrimoni on mossegar, escàndol habitual emparat pels tribunals espanyols i catalans que no es distingeixen en res d’aquells, i els del PP que representen els que estan disposats a cobrar interessos amb sang i a sotmetre els que no pensen com ells, hi ha encara una distància.
Els de La Caixa són menys claveguera que el PP, per més que sigui veritat que totes dues institucions fan nàusees, com tantes altres.
I nosaltres, els que solament tenim les nostres mans i els nostres talents per treballar, ho hem de tenir present: si la Caixa fos dominada pel PP, encara seria un escenari més negre.
Que no ens arrossegui el desgavell.
en Montilla, retallador oficial del Estatut 1 minut després de haver sigut aprovat. Que trist haver-lo de defensar d`aquells com ell, que també esperen amb les tissores.
Ara bém us imagineu que seria d`aquest país amb 4 anys més dels PPfaixistes??
El que també és una vergonya, és la posició del amo del Freixenet. Tothom sabia que estava a la dreta de la dreta, fins i tot diuen que és del OPUS. On tenen la dignitat gent como ell? El país els importa una….Com deia en Pujol, per quatre ampolles de cava som capaços de trair el nostre país. I si els hi fem boicot erls mateixos catalans????
Són uns misserables, amb una ética repugnant i sense dignitat.
No fem el gamarús. Oh, i tant que el nostre país s’hauria de dir "Caixalunya" i que, a "la Caixa" li podem retreure més coses de les que som capaços de retreure-li, però aquesta és una altra batalla. L’atac a "la Caixa", per a mi, té dues cares. Una, que ja els està bé, s’ho han ben guanyat, al capdavall, "la Caixa" és l’emblema de l’aposta espanyolista, a Catalunya (qui no vulgui pols, que no vagi a l’era…). L’altra cara, que Espanya no respecta ni tan sols els que, des de "Cataluña" aposten perquè l’estat espanyol sigui cada cop més fort, més modern i econòmicament més versàtil; no respecten res, perquè se saben guanyadors, saben que només podem ser súbdits, vasalls, mesells, ja que, per a qualsevol altra opció, ja tenen l’exèrcit, els mitjans de comunicació (País, Mundo, ABC, Razón, TVE…), els calés i interessos del Banc Santander, el BBVA, ACS i la quinta columna assentada al nostre territori.