El proper 20 d’octubre (dissabte
vinent) Esquerra serà la protagonista mediàtica. I
després, el proper 20 de novembre, ho serà CiU. En el
primer cas potser sabrem quin impacte tenen les pressions internes de
Carretero i Bertran. Si algun moviment hi ha d’haver a ERC és
per escurçar en la mesura que es pugui el camí cap a
l’estat propi. Dins d’ERC hi ha qui pensa en el 2014 i en la
continuïtat de l’estratègia actual i hi ha qui pensa que
calen canvis que permetin arribar abans a la independència. En
el segon cas, el de CiU, sembla que la refundació del
catalanisme és una manera de defensar el lideratge de Mas. Em
sorprendria molt que aquesta refundació fos finalment una
declaració de sobiranisme amb full de ruta. Però tant
en un cas com en l’altre sóc un mer observador. Com que no
milito en cas dels dos partits, no puc fer altra cosa que esperar i
veure què decideixen. Amb tot, la meva opinió és
que el propòsit de refundació del catalanisme és
una cortina de fum absolutament inútil. Com ho és
l’eslògan de la casa gran del catalanisme.
Crec que la gent no està
demanant això als partits que tenen un paper actiu en el
procés sobiranista. Més aviat els demana que busquin
espais de consens. I fins i tot gosaria dir que aquests espais de
consens creixen cada dia més i els van envoltant. Els primers
partidaris d’aquest consens són els no militants. Hi ha molta
gent que sap que ERC i CiU sumen prou per poder fer una consulta
autodeterminista. I els estan demanant aquesta unitat d’acció
sigui de manera compatible amb l’acció de govern o sigui de
manera rupturista. Però els segons són la mateixa
militància, que cada cop és un grup més gran.
Això provoca que els dirigents s’aquests dos partits continuïn
formant part del nucli, però que aquest sigui cada cop més
contraposat a tota la resta.
L’endemà de la Conferència
Nacional d’ERC hi ha l’acte de la Comissió de la Dignitat.
Aquesta setmana hem tingut l’acte de la PDD i la presentació
del Cercle d’Estudis Sobiranistes. La Xarxa de Blocs Sobiranistes
continua essent l’espai de consens on blocaires d’ERC, de CiU i
d’altres partits amb voluntat de tenir un estat propi es troben. En
la mesura que aquest espai es vagi ampliant, a mesura que la societat
civil vagi prenent protagonisme, les possibilitats de consens seran
més grans. Per entendre’ns, Mas i Carod no es poden trobar ni
al despatx de Mas ni al despatx de Carod, però poden coincidir
al Cercle d’Estudis Sobiranistes. Per tant, el sentit comú
indica que qualsevol esforç d’un aquests partits hauria d’anar
dirigit a fer créixer aquests espais de consens
suprapartidistes i no a autoreferenciar-se o autopostular-se com a
dirigent per damunt de l’altre. Penso, sincerament, que és un
error estratègic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Matis al respecte al teu comentari "Dins d’ERC hi ha qui pensa en el 2014 i en la continuïtat de l’estratègia actual i hi ha qui pensa que calen canvis que permetin arribar abans a la independència".
Els del Reagrupament.Cat no pensem que el 2014 sigui massa tard o massa aviat, el que pensem és que si continuem tal com vol en Carod i Puigcercós, ni el 2014 ni el 2114 , l’executiva d’ERC demanarà que es faci el referèndum. Sempre hi haurà una excusa per continuar tal com estem.
Recomano l’entrevista a Joan Carretero al Punt per entendre que està passant dins d’ERC
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2589849