Gàlim

Açò s’acaba.
Una cosa que m’ha semblat curiosa és que ningú no ha parlat de la planta de residus que s’havia de construir al poble i que tanta polseguera va ocasionar. Almenys jo no tinc constància que se n’haja parlat. I això que es va fer un referèndum i una manifestació. Precisament el referèndum va servir per constatar la capacitat que l’alcalde, Vicente Llop, té d’engalipar al personal. Pensem que en el referèndum pràcticament la meitat del cens electoral va votar contra la instal·lació de la planta… i després ell va aconseguir majoria absoluta.
A més, sembla que els únics membres del PP i acostats al partit que van participar en la consulta hi van votar també contra la planta, i curiosament hui estan en la llista de Gent de l’Olleria. Coses de la política.
La disputa entre els dos partits (PP i GdO) no és de broma. La clausura de la indústria metàl·lica d’Inde n’és una bona prova, i les crítiques que des del PP es fan ara a alguns membres de la candidatura independent també. (Independent perquè no militen en cap de partit, no vull dir que no tinguen cap tendència ideològica). Dic que es fan crítiques que són desqualificacions personals. I ho hi ha cap debat ideològic (no pot haver-ne) ni de projecte. La cosa és clara: per a GdO la molèstia és Llop, no el PP.
Com era d’esperar, el tema del ‘catalanisme’ del Bloc ha aparegut per fer por a les ànimes de bona fe. Però trobe que la gent ja no creu en maremortes. Països Catalans? Fins i tot els de GdO els van nomenar en el seu míting, com si seguiren les consignes del PP d’esmentar el fantasma. Diu que Llop va assegurar que els del Bloc volen catalanitzar les escoles i que no s’hi ensenye castellà. És trist que ho diga, perquè això no és estratègia electoral: això és simplement una mentida, i ell n’és plenament conscient.