A ningú que li passe
Porte tota la setmana barallat amb el rellotge, que s’ha encabotat a córrer i no m’ha deixat alenar ací. I mira que l’ambient es presta a comentar coses! He decidit que d’ara no passa: m’ho he pres com si m’ho haguera manat el metge, que de fet l’altre dia, amistosament però impacient, ja em va recriminar tanta absència redactora. (Per cert, doctor, que la cama no s’acaba de desunflar…).
En vista dels tristos resultats de les eleccions a les Corts de diumenge passat, almenys la configuració que queda en l’ajuntament de l’Olleria serveix per calfar-se el cap i oblidar-se alguns moments del que ens espera des de València (jardin de flores, sureste o levante español). Els resultats locals a la Vall d’Albaida també han sigut sorprenents, i ja vorem com queda la Mancomunitat. En mans del PP, li veig un futur de tanatori. No perquè siguen de dretes, sinó perquè per al PP el que importa és la província, la región i España, i aquestes qüestions comarcals són cosa negligible.
El cas de l’Olleria és interessant, però no li’l done a passar a ningú. El resultat: 5 regidors el PP (en tenia 8), 4 regidors el Bloc (en tenia 2), 3 regidors Gent de l’Olleria (una escissió del PP), i 1 regidor el PSOE (que en tenia 3). La primera anàlisi és evident: els 8 regidors del PP s’han partit amb l’escissió (5 s’han quedat en casa i 3 se n’han anat amb el fill pròdig), i els 5 de l’oposició s’han reubicat (el PSOE n’ha perdut 2 que han anat a parar al Bloc). El que més ha perdut ha sigut el PSOE, que ha pagat la inexistència política a l’oposició i al carrer. Això ho ha aprofitat el Bloc, que des de l’oposició es veia que existia.
La divisió en la dreta? Res. Els exPP són una formació feta expressament per a defenestrar a Vicente Llop (l’alcalde) i fer-se amb el poder local. M’equivoque? És una possbilitat, però no pas una probabilitat, ni tans sols mínima. Si coneixem qui encapçala el partit, qui li dóna suport i com s’ha gestat, la conclusió és inevitable. D’una banda tenim antics regidors de l’ajuntament pel PP, que no han canviat d’ideologia, i tenim militants històrics del partit que van instal·lar Llop en l’alcaldia i que ara el voldrien fora, cosa reconeguda obertament i repetidament. Per a ells, el PP no és el problema a l’ajuntament, sinó Llop, i una vegada fora de l’alcaldia, quin problema tindrien per tornar a casa?
No és la primera volta que certs sectors del partit intenten desfer-se del seu propi cap de llista. Quan fa anys Llop va estar-se tres mesos a Cuba perquè l’operaren d’un genoll, les crítiques de què es féu ressò la premsa eixiren (dissimuladament) del partit a l’Olleria, amb un fax famós que s’envià des d’un organisme controlat per la Diputació de València. Després, amb l’afer de la planta de fem, l’alcalde es quedà tot sol, mentre una part del partit mirava cap a una altra banda a vore si s’estrellava ell tot sol. Però ni així.
Finalment, s’han inventat una mena de partit polític local, ‘sense ideologia’, plural, obert, participatiu… És una qüestió de fe. Fa més de dos anys que va començar a gestar-se aquesta llista electoral que han anomenat Gent de l’Olleria, però no ha sigut fins que el PP va posar a Llop de cap de llista que la cosa no es va posar en marxa definitivament. Fins llavors no hi va haver baixes en el partit. Si hi haguera hagut un candidat distint, s’hauria arribat a formar el partit local escindit? Diria jo que no.
Vistes així les coses no puc pensar altra cosa que Gent de l’Olleria busca, a la llarga, retornar al PP quan el tinguen controlat, i per tant ser ells els que en tinguen el cap de llista d’ací a 4 anys.
Si això és així, un pacte del Bloc amb ells per governar l’ajuntament pot ser una manera com una altra de fer-los la faena bruta: deixar a Llop sense l’alcaldia, animar-lo a mirar expectatives de futur en altres despatxos, i ja tenim a punt la reunificació dels germans en la fe de Camps.
El PP, per la seua banda, també podria intentar un pacte amb el Bloc, però em sembla poc creïble, mal d’administrar i impossible d’explicar. I la junta PP i exPP té el preu que té: l’exili polític de Llop (i alguns còmplices).
En la campanya es va dir, evidentment des dels partits que no manaven, que les majories absolutes no són bones: ara veges què fas. A l’altra parles! La campanya va acabar amb moments de tensió entre els candidats de les llistes dels dos sectors del PP, amb crítiques i denúncies de baix nivell polític. I les crítiques i denúncies van seguir el dia de les votacions, amb acusacions al PP de comprar vots d’immigrants (entre 30 i 50 euros segons els rumors). Trist.
Crec que em retiraré aquest estiu al monestir de Poblet (vaig estar una vegada una setmana) per tal de fer "neteja" neuronal (o no sé…)
Bona vesprada