llegir-escriure

Una certesa

En el procés engegat per construir una Catalunya independent, no parem de topar-nos amb incerteses: el nou Estat català podrà pagar les pensions?, continuarà dins la Unió Europea…? Pensant-hi, em demano: Espanya podrà pagar les pensions si es manté per sobre del 20% d’atur?, la UE continuarà com ara o saltarà feta miques per les pressions dels països euroescèptics…? Busquem certeses impossibles en un futur que no està decidit, que depèn del que fem nosaltres avui.

Ara bé, com a mínim, sí que tenim una certesa clara, perquè en tenim exemples clars, vergonyosos de tan transparents. Sabem què farà el Govern espanyol amb la llengua catalana. Ho hem vist al País Valencià, on aquest curs 14.000 xiquetes que han volgut escolaritzar-se en valencià no ho han pogut fer per manca de places. Ho hem vist a l’Aragó, on han capgirat una llei que havia de protegir dues llengües històricament minoritzades, l’aragonès i el català, per convertir-la en paper mullar i alhora atiar l’odi contra els veïns. Ho hem vist a les Illes, on el govern del PP s’ha tret de la màniga un decret de multilingüisme per reduir la presència del català en l’ensenyament. Ho hem vist al Principat, quan el ministre Wert justifica la seva missió d’espanyolitzar els nens catalans en les xifres d’abandonament escolar.

Sobren motius per voler construir una república catalana fora de la tutela de l’Estat espanyol. I el primer de tots és la llengua, un patrimoni que cal cuidar, dins del respecte a totes les llengües, grans o petites. I això, ni ara ni en el futur, no ens ho pot garantir una Espanya que, com deia el poeta, menysprea tot el que ignora.

Aquest article va ser publicat a EI! Masquefa, butlletí informatiu de la CUP de Masquefa, número 2, desembre del 2013, i he cregut oportú penjar-lo aquí al blog pensant en les eleccions de diumenge i en la manifestació del 14 de juny (www.somescola.cat), i també per donar suport a la vaga de fam d’en Jaume Sastre (http://blocs.mesvilaweb.cat/JaumeSastre).