llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
Publicat el 3 de febrer de 2013
Un any – moltes hores
M’agrada llegir. M’agrada que un autor m’atrapi, que la novel·la em segueixi quan no estic llegint, que m’encengui l’ànsia d’esgarrapar vint minuts d’on sigui per continuar la lectura. Quan llegeixo no tinc la sensació d’estar perdent el temps. La part dolenta és que em genera la necessitat de treure les lectures fora, de comentar-les… i acabo parlant sol mentre camino. Entenc perfectament el sentit dels clubs de lectura. Són alliberadors. Però sóc massa com sóc jo per alliberar-me a mi mateix. Així que penjo apunts en un blog. L’anonimat és reconfortant.
Els meus apunts busquen transmetre la meva experiència -és lògic, oi?- al voltant d’un llibre. No parlo de l’autor ni situo el context de res ni faig cap sinopsi de l’argument. No em documento sobre cap moviment literari, època històrica o vida que va valdre la pena viure. Només l’obra. Tampoc no sento la necessitat de seguir un guió. Això sí, m’he marcat tres normes: destacar el que m’ha agradat del llibre i els motius per llegir-lo i no deixar-lo abandonat, copiar-ne un fragment perquè el lector del blog es pugui fer una idea de l’estil i citar el traductor sempre que n’hi hagi. Bé, de fet, les tres normes les he trencades en algun moment, però, que coi, per això és el meu blog. Sobre els fragments, com que moltes de les obres s’han publicat en múltiples edicions, prefereixo no citar editorial, any i pàgina. Totes les edicions són bones. Així que prefereixo dir-ne el capítol, o no dir-ne res, o a vegades citar l’editorial i l’any.
Més d’un cop, m’he sentit ben assegut en el lloc comú de la torre d’ivori. I em rebenta. Parlar de llibres mentre a fora el món es mou. Una paradoxa. Així que he anat seguint el país amb poemes (Cau de llunes, el 8 de març; Quatre paraules i una tria, pel Dia Mundial de la Poesia; Llibertat, el dia de la vaga general; No tingues por, pels 19 anys sense Guillem Agulló; Assumiràs la veu d’un poble, per l’Onze de Setembre), un recull de piulades a Twitter per la Primavera Valenciana, les recomanacions habituals per Sant Jordi (La meva llista), la mort d’Emili Teixidor (En homenatge, les seves paraules) i una exposició al CCCB (Herta Muller i el cercle viciós de les paraules).
Del febrer del 2012 fins avui he compartit idees sobre Sam Savage, Roberto Bolaño, Maria Mercè Marçal, Michel Houellebecq, Narcís Comadira, Gabriel Ferrater, Kavafis, Carles Riba, Miquel Martí i Pol, Joan Daniel Beszonoff, Joan Margarit, Albert Camus, Obrint Pas, Virginia Woolf, Josep Maria de Segarra, Esther Tusquets, Herman Hesse, Enrique Vila-Matas, Emili Teixidor, Joan-Lluís Lluís, Herta Muller, Gabriel García Márquez, Agustín Fernández Mallo, Lawrence d’Aràbia, Georges Perec, Vicent Andrés Estellés, Alexandre Dumas pare, Mark Twain, Ismail Kadare, Don DeLillo, Manuel Vázquez Montalban, Yasunari Kawabata i Abel Cutillas.
De tot plegat, una conclusió. Penso continuar fent-ho. Un any més, si es pot. Un bon grapat d’hores.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Construint la República de les Lletres per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent