llegir-escriure

Dissabte passat la pluja es va desmadrar en la previsió del temps. Algú va clamar que “aquí no penca ni Cristo”. Vam veure que estabornir és deixar grogui algú sense haver d’emborratxar-lo. No vam trobar al diccionari les tintines, però no ens vam quedar sense fer-ne. I en vam sortir il·lesos.

Malament es pot desmadrar la pluja, si és un verb que ve del castellà desmadre, és a dir, separar un animal de la seva mare. En tot cas, quan algú s’empipa molt podem dir que ha sortit de mare, i un esdeveniment també es pot sortir de mare; o fins i tot podem treure algú de mare. Ara bé, en al cas de la pluja, amb un intensificar ja fem.

El Cristo que no penca també el trobem quan traiem el santcristo gros, o quan algú munta un cristo, o quan quedem fets un cristo…  I no sembla que aquesta o final sigui cap interferència del castellà, sinó més aviat un vulgarisme o col·loquialisme, en consonància amb les expressions. 

Estabornir ens va arribar a través de l’occità a l’edat mitjana, però hi ha una altra manera de dir el mateix: deixar grogui, que té una llarga història al darrere. L’almirall Vernon de la marina britànica, el 1740, en el setge d’una ciutat americana, va orderna reduir la racció de rom dels mariners barrejant-la amb aigua i suc de llimona. D’aquesta beguda se’n va dir grog, perquè l’almirall era conegut amb el sobrenom d’Old Grog, ja que sempre duia una capa d’un teixit anomenat grogram. D’aquí, els que bebien massa grog van passar a estar groguis, i de les tavernes de mariners el terme va passar als combats de boxa i va arribar al català el 1917. 

Si busqueu tintines al diccionari no les trobareu. I això que és un terme català. Hi heu de buscar tentines, “passes vacil·lants, com les de l’infant que comença a caminar, del convalescent a la primeria d’alçar-se del llit, de l’embriac, del vell xaruc, etc.” Però que això no us privi de fer-les servir. 

I finalment, un oient va trucar per demanar si havia de fer servir el pronom en per dir que una persona va sortir il·lesa. Com que la persona va sortir d’algun lloc o d’alguna situació, en aquest cas va sortir il·lesa d’un accident, doncs sí, en va sortir il·lesa.