llegir-escriure

En el darrer apunt, recolzant-me en un article d’en Jordi Puntí, vaig posar la lupa sobre dues errades gramaticals, l’una en l’etiquetatge i l’altra a la pantalla d’un ordinador, en dues empreses instal·lades a Catalunya: Àrea de Guissona i Decathlon. Ja he rebut resposta. Totes dues m’assseguren que arreglaran els problemes. Les dues respostes són breus. Decathlon no fa cap falta. L’Àrea de Guisson, pel seu cantó, no posa cap accent, cosa que interpreto que deu ser algun problema del teclat; no crec que facin com jo en els missatges del WhatsApp, que per anar ràpid no accentuo mai. Ara pateixo pel fet que no els vaig remarcar que, a més de les olives verdes, els dàtils, les prunes i tutti quanti tampoc porten òs.

Més enllà de les errades de picatge, ortogràfiques o gramaticals, que tots en fem perquè sempre se n’escapen (és una batalla perduda en què lluites com si la poguessis guanyar), voldria defensar la meva feina (si no ho faig jo, qui ho farà?), la de corrector i editor de textos. Els usuaris d’internet disposem de diccionaris en línia, com l’Optimot, i de traductors i programes de correcció, com els que podem trobar a Softcatalà, que ens faciliten molt la feina, que ens permeten resoldre dubtes de tota mena (des de lapsus i paraules que se’ns queden a la punta de la llengua fins a expressions que no havíem sentit mai, de ciència o esports, per exemple), però sempre, sempre, al final falta aquella ullada completa, que mira que les idees que es volen transmetre s’enteguin, que estiguin ben expressades, que siguin coherents amb el conjunt, que facilitin la feina al lector i no l’hi compliquin, encara que sigui l’etiqueta d’un producte comercial.

Corregir i editar un text sempre és una feina secundària (la primària és la redacció del text, esclar), i per això és una feina de qualitat, que dóna valor… I per això n’hi ha que es pensen que en poden prescindir, per allò de rebaixar costos, i llavors surten nyaps com els del darrer apunt, que es carreguen la imatge de l’empresa.

Ara bé, tampoc no em faig il·lusions. La majoria de clients segur que miraven el preu i en els accents ni s’hi devien fixar. D’aquí plora la criatura.