EL LLAMP
al servei de la nació catalana
XIRINACS PREOCUPA A MADRID
Quatre
notes d’un adéu
Apunt
apressat abans de dinar, tot just arribat del comiat a en Xirinacs.
Unes dues mil persones hem omplert el recinte sagrat del Fossar de
les Moreres per retre l’homenatge al desaparegut lluitador. Em sembla
que és el primer cop que la seu del Memorial 1714 s’usa com a
capella ardent d’un patriota contemporani, és un honor per a
en Xirinacs i per a tots els catalans.
El
taüt amb el cos d’en Xirinacs,
dut
pels familiars i amics, abans
d’entrar
al Memorial 1714
El
protocol de l’acte ha estat un xic descurós amb la gernació
que volia entrar a donar el seu últim adéu i força
gent, cansada d’esperar sota la pluja, ha marxat. Gairebé a
migdia, tot just entrat el fèretre, hem entonat Els
segadors ?abans i fora de lloc al meu entendre, l’himne ja s’havia
cantat dins la Catedral del Mar?; després algun cap calent,
i també fora de lloc, ha cridat el «Visca, visca, visca!
Visca Terra Lliure!» (fent referència a l’organització
innominable).
El
rector de Santa Maria del Mar ha rebut a primera hora del matí
una telefonada de Madrid. No sé del cert si era de part de la
Presidència del Govern espanyol o de la Conferència
Episcopal espanyola. En Xirinacs amoïna, després de mort potser més que en vida, a les «altes
esferes». Fins i tot el Carallot, fent de president en
funcions de la Generalitat de dalt, s’ha colat al funeral per una
porta lateral del temple, ben escortat, no fos el cas…
Em
sap greu per en Xirinacs, perquè ens ha deixat i perquè
ara en som un de menys. Tal vegada el seu gest serveixi per a
desvetllar consciències adormides. Pel que estic segur que no
servirà és perquè els qui ell ha blasmat en el
seu escrit Acte de Sobirania reflexionin i canviïn
d’actitud: hi ha massa sous en joc i massa estats a punt de la picota.
actualització, blocs que recomano:
Pluja d’impressions
Entrellum
Des de l’Exili
Anna Notícies
Els dies i les dones
Codi de barres
Cafè en gra
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de Alemanya estic una mica desolat per no poder estar-hi present i per això quan he vist el teu post, m’agradat molt poder-lo llegir.
Estic molt d’acord amb el que has dit al final, hi ha massa interessos tant personals com partidistes perquè la mort de Xirinacs desvetlli consciències adormides, és més , la vida ens ensenya que mai una ovella descarrilada torna al seu ramat, normalment es menjada per el llop, en aquest cas el llop de la corrupció.
Manel des de l’exili
Enric, jo acabo de penjar la meva crònica, on surts tu somrient… A veure què fas amb la meva gravació, eh.
ni tan sols per referir-vos a l’enterrament d’un patriota podeu estar-vos d’insultar? Així sí que arribarem lluny barallant-nos entre nosaltres (és clar que amb l’exemple recent del PRC no m’estranya). I els de Madrid que tremolen saps? Se’n foten de nosaltres.
Només demano respecte. El mateix que ens mereix el mort. Podrieu prendre’n exemple. Descansi en Xirinachs en pau.
Visca catalunya lliure!
Xirinacs, molt soroll per a no res. Ara, respecte,tot, fins i tot pels iluminats mesiànics s’ha de tenir respecte, màxim si com és el cas van de bona fe, encara que estiguin fora de temps i context.
Quan a tu no se qui ets, pero un paio que penja una foto d’en Carod vestit de militar nazi, no em mereix cap respecte ni em sembla una persona amb gaire sentit democràtic,suposo que es falta d’educació cívica i modus, i no es pas que en Carod sigui sant de la meva devoció. Però les coses no s’han de fer així company i hauries de saber-ho.
docs, això, que a madrid tremolen veient aquests llamps. Haurieu de mirar de fer-vos grandets.
El que és segur és que amb lo del carallot es deuen fotre un fart de riure (en l’improbable cas que us facin cas).
Mira que sou burros eh!!