EL LLAMP

Manifest
intransigent
Per
la Pàtria i la Llibertat

Catalunya
és a la deriva, fa aigües a pertot; el buc s’esberla, la
proa temps ha que no troba el Nord. Mentida i suplantació
alimenten la quera que corromp l’armadura de la Pàtria. Legió
?creixent i falsària?
la dels polítics: rates davant l’imminent esfondrament, sols
s’afanyen en omplir-se la butxaca de diners, abans de saltar prests per la
borda. La prostitució dels mots i dels significants és
l’eina de la intel·lectualitat ?servidora
del poder?, practicant la
pederàstia mediàtica envers el poble desnonat.
Qui
ha d’obeir, mana; qui ha d’informar, desinforma; qui ha d’educar,
perverteix.
La
constatació m’esborrona. Dempeus és el mot d’ordre: em
planto! Afirmo la nul·litat del present. ?Tampoc
no hi ha futur??. L’esdevenidor és meu, me’l faig a mans i
no ningú podrà arrabassar-me’l, només mort. I si
s’escau, la pagaran cara la meua dissort, puix sóc
desesperat no em retré. Sóc intransigent, no consentiré
pas: el combat és amb totes les armes.

Enric Borràs

«Avui
les esquerres no tenen cap ideal elevat, humà, generós.
Les seves joventuts tenen el mirar baix del bou, que pastura
mansament a la cleda que se?ls ofereix. Han consentit la traïció
nacional, sense una protesta, sense una revolta digna, amb totes les
manifestacions de la senectut clàssica. L?Esquerra no té
altre ideal que el seu predomini polític, que els càrrecs
i els petits i inconfessables interessos. Catalunya per a l?Esquerra,
és un botí a repartir. Les quatre barres de les seves
banderes, res no signifiquen de noble i no representen altra cosa que
aquell escut heràldic del senyor feudal: la fita possessòria.
Tota la seva obra de govern es conclou en l?ideal d?aquest
predomini permanent, sostingut pel més mediocre, grotesc i
vergonyant dels feixismes, vergonya nostra d?avui, glavi al cor de
la nostra Catalunya, terra tradicional de llibertat.

»Les
dretes catalanes no es mouen tampoc per ideals. Es mouen pel pànic
del moment, prenyat d?inquietuds. Tampoc és l?ideal de
Catalunya el que les fa moure. Actuen per un egoisme de classe, sense
posar la defensa d?aquests interessos ?que
sempre és respectable i profundament democràtica la
seva percepció? al
costat de l?ideal de la pàtria. Les dretes han consentit
també la traïció i l?han facilitada en lloc
d?obstruir-la. Les dretes, fins avui, han estat, en la història
de la nostra renaixença nacional, la traïció
permanent a la llibertat nacional definitiva de la nostra terra. En
aquest aspecte han marxat paral·lelament amb l?Esquerra.
Millor dit: l?Esquerra els ha planejat millor el camí.

»En
el plet de la causa de la nostra llibertat catalana, Catalunya,
mercès a les traïcions, a les abdicacions i a
l?abandonament de la nostra causa nacional, està donant, en
aquests moments històrics, la pobra sensació d?ésser
un poble orfe d?ideals morals i espirituals. Políticament,
som Burgos o Sòria. Espiritualment, un clan d?Alaska.

»Fora
del cercle de les activitats patriòtiques i nacionals, la
nostra joventut es mou també vers la deriva d?una general i
aguda decadència. Els nostres escriptors teatrals i literaris
no surten de la general mediocritat. Els nostres joves poetes no
tenen un crit de rebel·lia. La nostra aviació, tot just
incipient, quasi no té alumnes ni deixebles. No hi ha esperit
d?aventura, de gosadia, d?energia. Els nostres vaixells van
comandats per gent que no és catalana, en les seves rutes
marines. No tenim ànsia de l?inconegut, no sentim avidesa i
inquietud pel misteri ignot. Som la generació madrilenya del
vuit-cents. Portem la meseta arrapada a l?ànima.
Acceptem el més fàcil, el més còmode i el
més assequible, sense trontollaments. Per això
continuem sent esclaus. Per això hem suportat i
suportem la vergonya que representa ésser representats, en el
govern de Catalunya, per aquells que han traït la causa de la
llibertat.»

Per
la Pàtria i la Llibertat
Daniel
Cardona, 1934

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!