5 de gener de 2007
Sense categoria
9 comentaris

QUI DIU QUE EL CATALÀ ÉS LA LLENGUA PRÒPIA DE LES ILLES BALEARS?

SEMPRE ENS QUEDARÀ LA PARÒDIA

Estimam els illencs de les Balears la llengua catalana i els seus mil i un dialectes?
No tot és problema de govern. També hi ha problema de gust, del gust de la llengua. Gust i pensament van plegats.
Pas gust de pensar en català! Aquesta frase prest serà subversiva.
Aixímateix els poders del PP no ajuden.

  1. La poca estima per la pròpia llengua, esdevé pèrdua quan una parella, normalment mascle catalanoparlant, s’entrega a l’altra , castellana, renunciant a la pròpia. Els al·lots/es producte de la parella, mai sinó prenent consciència, catalanoparlants.

  2. Oficialment, és el màxim valedor del català. De fet és l’únic. Ha mantingut 10 anys una capçalera en català a la premsa de les Illes, i des dels altres diaris seus, defensa el català. Els que no van a raure al seu voltant, malament rai, perquè no hi ha alternativa. Tu ets ‘el llanero solitario’, no ens enganyem pas. El discurs en català a les Illes no és transversal: o ets de la colla d’en Serra, o et fots i t’ho fas en foraster. Així de bèstia. L’stablishment de la nostra oradura ha de passar per les seves verguetes.

    No li costa doblers, això no. El museu tampoc no n’hi va costar. No sé com s’arregla per figurar com mecenes i com defensor del català i no haver-se arruïnat. Per cert: com és que no s’ha arruïnat, ans al contrari? Podria ser que la resposta sigui que tot quant hi ha en forma de subvenció va a parar a les seves monumentals beaces? 

    Ja fa estona que vaig dir que fer ús del català fora del Grup Serra era perillós. Les coses estan disposades de tal manera que atrevir-nos a fer ús de la nostra llengua amb normalitat i sense demanar permís al vellard, és exposar-nos la vida. No només subversiu: és exposat.

    És millor llevar-se d’enmig. Jo ja fa estona que m’hi he llevat. Enmig només hi podeu estar un parell, sempre els mateixos. Després, s’haurà acabat.

  3. En una mena de segon reinstauració de la monarquia recolçada per un establihsment de la transició que va ser recolçada per la dictadura.

  4. Passes gust de pensar en català, Biel, i justament això es vol impedir. Atacant, atracant, saquejant el català, descapitalitzen el pensament i desballesten els sentiments, els ordits emotius. Només així poden perpetuar la inòpia i l’adotzenament que els permet comandar amb mà d’acer. Ho hem de dir clar: aquí, allà i allà deçà on el català és propi, han aconseguit, d’una banda, narcotitzar els catalanoparlants –catalanopensants, Biel!-, i d’altra armar els castellanoparlants perquè cadascun sigui agent de “repoblapensament”. Aquesta potser sigui una de les raons per les quals no reïxen les polítiques normalitzadores de l’ús del català. Desintoxicar, deshabituar, és molt complex i no sempre s’aconsegueix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!