Publicat el 29 de juliol de 2006
Vergonya
Potser és que no ho he sabut trobar, però ni en l’AVUI ni en El Punt (digitals) he vist cap referència seriosa a la mort de Toni Mestre. Dic seriosa perquè en El Punt en parlen en un apartat de necrològiques dins d’una secció dita Apunts… Borumballa.
Fa vergonya i fa ràbia el desconeixement (anava a escriure menyspreu, però em gelaré) que des d’aquell nord panxacontent i centríped tenen de les coses valencianes. Ja tenia raó aquell que deia que hi ha més blaveros al Principat de Catalunya que al País Valencià.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
SEMPRE MOREN ELS BONS, QUE DEIA ALGÚ. O ALMENYS SEMPRE TINC AQUESTA SENSACIÓ. LAMENTO MOLT LA MORT D’EN TONI MESTRE.
PERÒ SI US PLAU NO DISPAREU CAP AMUNT SENSE SENTIT. CAL MOLTA PEDAGOGIA, JA HO SABEM, A DALT I A BAIX. NO ENS MATEM ENTRE NOSATRES. JO PER EXEMPLE, CATALÀ DEL PRINCIPAT, M’HE ENGANXAT A VILAWEB I LLEGEIXO NOTÍCIES COM MAI DEL PAÍS VALENCIÀ. I M’AGRADA MOLT SEGUIR ELS TEUS BLOCS I EL DALTRES VALENCIANS COM ÀNGEL CANET, ENRIC MORERA, CUCARELLA, ENRIC GIL ETC. CONÈIXER-NOS ÉS IMPRESCINDIBLE PER EMPRENDRE EL CAMÍ JUNTS.
i tant, i tant… els escarafalls quan mor qualsevol patum del principat són equiparables a la cobertura mediàtica del traspàs de na Rocío Jurado. Nosaltres els valencianets ens quedarem en els soterrars de luxe, que deia Fuster que enterrar, ací, ho fem de puta mare… però si esperes alguna cosa de dalt…
És ben clar que no tothom és igual i hi ha qui intenta establir llaços i ponts, però són tan individuals, tan febles… la realitat quotidiana es veu, la constates, a la premsa, i aquesta sempre és un bon registre d’on va i què fa la societat…
Però a Toni Mestre no l’ignoren els catalans, és que l’ignorem nosaltres…
Quants Tonis Mestres ho estan passant mal ara al nostre País? Quanta gent ha treballat i treballa desaforadament per servar el que queda del que som i només rep portes als nassos i no només pels acòlits del Pp-Pspv…?
Potser caldria que prestàrem una miqueta d’atenció.
I potser caldria també que establirem nosaltres el nostre sistema de patums…
amén
–