Gàlim

A mi em sembla que les rotondes són un bon invent per a distribuir el trànsit, si deixem a banda que hi ha llocs on n’han aparegut com si foren una flotà de bolets. El recel, l’excés, no és mai bo.
Em semblen un bon sistema, dic, però això no lleva que la meua relació personal amb aquest invent siga d’una cordialitat justeta. No sé el motiu, però tinc tendència a equivocar-me d’eixida, cosa que provoca hilaritat entre les amistats i a voltes fer més quilòmetres dels que toca.
Sent així les coses, anit arribava amb el temps justet a Otos. La carretera l’acaben de refer i ara està noveta, negra, fineta. De colp, una barrera indica que has de fer una maniobra, s’acaba l’asfalt, es fa tot gris i apareix una megarotonda silvestre, sense línies, sense alquitranar, amb rastells salvatges i grava i pols. No sé com ho vaig fer però vaig anar a parar a un lloc sense eixida. De totes les possibilitats, vaig anar on més difícil era.
Res. Espere que la setmana que ve ho hagen arreglat una miqueta, o que algú m’acompanye per guiar-me. És que la divendres que ve tenim allà, a Ca les Senyoretes, un concert de Llorenç Barber.