2 de febrer de 1208

Tal dia com avui a Montpeller naix Jaume I el Conqueridor. I moria el dia 27 de juliol de 1276, havent pres l’hàbit de monjo del Cister. Gràcies a aquest rei Conqueridor els valencians i les valencianes som avui el que som. I com que és de ben nascuts ser agraïts, avui aquest apunt (igual que molts altres) vol ser un record i un agraïment a aquest gran home.

Us deixe un fragment del Llibre dels Fets, de Jaume I:

Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d’Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler

 5. Ara comptarem en qual142 manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos:143 Nostre pare lo Rey en P.144 no uolia ueser nostra mare la Reyna,145 e endeuench se146 que una uegada lo147 Rey nostre pare fo en Lates148, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals.149 E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a150 Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ‘ la uespra151 de nostra dona sancta Maria Candaler152. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces153, e deyen matines en la esglesia154 de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel155 portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas156, entram quant cantauen aquel cantich. E puys157 leuaren   -13-   nos a sent Fermi158 e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia159 de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes160. E feu fer ·XII· candeles161 totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus162 duraria, que aquel nom auriem nos. E dura163 mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes164 que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada165. E aenant166 nos jaen en lo breçol167 tiraren per una trapa sobre168 nos ·I· cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue169 esforçre que no morissem.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *