Jo no sóc un producte del meu temps; sóc un producte contra el meu temps.
Josep Pla
FUETEJAR
la llengua catalana,
deixuplinar-la,
exsecallar-la,
empeltar-la,
everinar-la,
tensar-la fins a les enravenades dels tactes i els contactes,
castigar-la per extreure potencialitats musicals invistes, conceptes complexos insentits, una sintaxi orfe amb frases d’acció sense verbs o verbs fets carn per poder mossegar-los, rosegar-los, arrossegar-los, millor:
una violència extrema de la morfologia i una tendresa violenta del lèxic.
Ah! I aquests jocs inacabables de mots, dels mots,
aquestes paraules amb doble volta que sollen al lector quan les diu, quan les viu, etc.
No sents una veu gravada en el marbre?
No veus el polsim d’or que desprenen aquestes formes que llegeixes?
La teva boca no és mesura, etc.
Entrecreuaments melòdics, etc.
Fragments de pensaments que s’organitzen en combinacions aventureres i boiroses que tradueixen la nostàlgia d’Aràlia, etc.
Ah! Lâche! Fais l’amour et rénoce à l’Empire…
etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
"Jo no escric per agradar ningú, o per repetir el que algú ha escrit en un llibre, si no per dir el que pense".
Ni la boca és mesura, ni el cor vol allò que desitja: córrer el xoquí, escotxegant i carregat de vit, rera una figa flor estreta de pits i de juguera