Uriel Bertran

Dimarts vaig assistir a Vilanova i la Geltrú a la prersentació de la candidatura i programa d’Esquerra Independentista, en què hi vas participar junt amb el Jaume Renyer. Com era el dia en què es presentava el llibre del Joan Puigcercós, en vau fer la referència. Em va cridar l’atenció poderosament  l’efecte mediàtic que portàveu al damunt i que va quedar exemplificat amb la consideració àmplia de, tot i confessar que no havieu llegit el llibre, del liberalisme que propugna el candidat a president.

Certament em vaig quedar bastant astorat de la vostra reduïda cultura política, o bé va ser malaintenció. I us vau permetre unes afirmacions que, sort en tenieu de la ignorància dels assistents.

Per això deixo aquest comenari al teu bloc (com ho he fet al del Renyer): en el llibre es citen els exemples de Blair i Clinton com a models liberals. I aquí ve on crec necessari fer aquesta consideració

En el món anglosaxó s’anomena liberal a un autor com ara Paul Krugman, que està a favor de la universalització dels serveis públics (sanitat, educació, serveis socials, …), augmentar la despesa pública social, incrementar la progressivitat fiscal i afavorir polítiques públiques redistributives.  En el context  mediterrani i centreeuropeu, els polítics i autors liberals proposen polítiques en sentit oposat: estan en contra de la universalització dels drets socials, afavoreixen l’abaixada d’imostos i la reducció de la despesa pública, i no afavoreixen les polítiuqes redistributives de l’estat ni la progressivitat fiscal. Com podem apreciar els liberals del món anglosaxó podríem titllar-los de socialdemòcrates europeus. En el llibre del Puigcercós es contextua de manera clara el terme liberal, situant-lo en el món anglosaxó (Blair, Clinton) i això vosaltres ho heu obviat. O bé desconeixeu aquests principis bàsics, un jurista i un economista!