CALAIX DESASTRE

Sembla ser que el referèndum celebrat el passat dia 13 de setembre a Arenys de Munt ha assentat un precedent.

I ara ja són molts els municipis que s’han afegit a la idea de celebrar-ne un, la qual cosa està molt bé, perquè un referèndum és una elecció mitjançant la qual les persones expressen la seva voluntat referent a un assumpte o decisió, a veure si així  allà s’assabenten del què volem aquí i agafen una mica de por i no retallen gaire l’Estatut.

Un referèndum, és el mecanisme de democràcia semidirecte per excel·lència, un procediment per prendre decisions, el resultat del qual pot ser vinculant o només consultiu. Vinculants o no, és bo que sàpiguen el què pensa la majoria del poble català.

No deixa de ser preocupant però que hi hagi qui aprofiti la ocasió i digui que aquests referèndums només  són una “boutade”, és a dir,  una intervenció  destinada només a  impressionar, i que la gent vota diferent quan sap que és només una “boutade” a quan sap que el seu vot pot tenir unes conseqüències reals i efectives. I el pitjor de tot és que podrien tenir raó.

La Vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha fet una crida des de Barcelona, per tal que respectem el temps que es prenen el jutges, que no sé perquè, però se’ns comença a fer llarg, “sin caer en injerencias ni hacer aspavientos”, entenent  com a “injerencia” una intromissió i com “aspaviento” una manifestació exagerada. Què vol que li digui senyora Vicepresidenta?. A mi em sembla que el poble català està demostrant tenir més paciència que sant Job.

I ha dit també la senyora Vicepresidenta primera, que quan el TC hagi dictat sentència, primer serà el moment d’acatar, després d’estudiar, analitzar i valorar. No sé per què però  no acabo d’entendre l’ordre, potser primer s’hauria d’estudiar, després analitzar per tal de poder valorar i finalment, i si  s’escau, acatar. A més, a mi això  em sona a molta feina i massa temps. I ha afegit, la Vicepresidenta, que confia plenament en la “constitucionalidad” de l’Estatut, i que de fet ja s’està aplicant des de fa tres anys amb normalitat  (doncs ningú no ho diria),  i que per tant confia que el TC l’avalarà. Ai Déu meu, quina por que em fa tot plegat!. Més que res, perquè, home ja és de tots sabut que el President Montilla no és gaire expressiu ni eloqüent, però diuen els mitjans allà presents que va ser més moderat, prudent i discret que de costum, i que no reia gaire,  però d’això no cal fer-ne cas perquè  normalment, exceptuant els gags del Polònia, el President riu poc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!