CALAIX DESASTRE

Doncs si que anem bé, perquè serà el punt “G”  o “X “ o el nom que li vulguin donar, però si a les dones ens treuen el punt on es concentra el plaer sexual, mala cosa.

Anys i anys donant-nos la llauna amb el famós punt “G”, traumatitzant a milers i milers de dones,i sobre tot a milers i milers  d’homes, pel sol fet de  no trobar-lo, i ara resulta que uns il·luminats diuen que no hi és.

El punt “G”, és conegut així en honor del ginecòleg alemany Ernst Gräfenberg, perquè suposadament és qui el va descobrir. I sempre segons aquest senyor, i milers d’estudis posteriors i  addicionals  realitzats sobre aquest mateix tema,  tot s’ha de dir, el punt “G” és una petita, a vegades molt, molt petita ( deu ser per això que  moltes i molts no la troben)  zona de l’àrea genital femenina i que suposadament està localitzada darrere el pubis i al voltant de l’uretra i que ve a ser  com una petita uretra esponjosa.

Doncs bé, malgrat la localització, descripció i confirmació de milers de dones i homes afortunats que diuen  i afirmen convençuts haver-lo trobat, ara un estudi publicat al Journal of Sexual Medicine, una revista de medicina sexual, i realitzat per científics del King’s College de Londres, diu que aquest famós punt “G” no existeix. Apa, i tots els que encara no l’havien trobat,  encara estant buscant-lo com a bojos. I a més, l’estudi diu, que encara que les dones puguin argumentar que la dieta o l’exercici ajuden a tenir punt “G”, en realitat és virtualment impossible de trobar-ne rastres reals. Home la dieta es pot evidenciar en aprimar-se o no tot el cos, però com que parlem d’una part tant petita, doncs realment  la cosa es complica.

Doncs si que anem bé, perquè serà el punt “G”  o “X “ o el nom que li vulguin donar, però si a les dones ens treuen el punt on es concentra el plaer sexual, mala cosa.

 I diuen que aquest estudi s’ha realitzat després d’analitzar seriosament més 1.800 dones britàniques. L’anàlisi es va fer concretament a 1804 dones, com hem dit abans, britàniques totes, entre 23 i 83 anys. S’han plantejat mínimament els científics investigadors del tema el fet que puguin ser només les britàniques les que no tinguin o no trobin l’anomenat punt “G”?. S’han qüestionat quantes dones de 83 anys sabien si el tenien abans i si recorden on era?. I si l’any 2005 hi havia 98 homes per cada cent dones, i la població mundial a data d’avui és de 6.717.373.085 persones, quina precisió, de les quals com hem vist més de la meitat són dones, 1800 dones analitzades no és un percentatge una mica baix per establir amb fidelitat un nou criteri?. No s’ho haurien de plantejar dues vegades al menys, abans de llençar noves teories que destrueixin i es carreguin  impunement la imaginació sexual de milers de persones a l’hora d’anar a la recerca del preuat tresor al·legant que és irresponsable reivindicar la existència d’una entitat que mai ha estat provada?. Hi ha molt misteris que mai han estat provats i no per això  la gent hi ha deixat de creure. Científics de poca fe.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!