Vergonya, sí, sí, vergonya aliena és el què vaig sentir quan vaig veure la fotografia de la família Rodriguez-Zapatero Espinosa amb els senyors Obama a la Casa Blanca. I vergonya pròpia és el què devia sentir el senyor Zapatero per la forma com va reaccionar i va fer retirar les fotografies d’Internet, aconseguint precisament l’efecte
Hi ha gent a qui li agrada molt fer anys i fer una gran festa d’aniversari, d’altres en canvi, més que celebrar-ho, ho pateixen i no ho porten gaire be. És evident que el fet de fer anys, significa fer-se una mica més gran, i en definitiva, una mica més vell. I sense posar-nos nostàlgics,
A mi em sembla, que el seu discurs te tot el to d’una rabieta pel fet d’esser destituït del càrrec de conseller l’abril del 2006. Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del nou grup Reagrupament d’una comarca de les nostres contrades, encapçalada pel senyor Joan Carretero. Val a dir que m’esperava una altra
Aquest sembla ser el joc al que juga Telma Ortiz Rocasolano, la germana també plebea de la futura reina d’Espanya. Quan em convé, utilitzo el nom i quan no em convé, o potser es pensava que sí què li convenia i la justícia hauria estat de la seva banda i s’hauria embutxacat una gens menyspreable
No és pas que jo vulgui criticar el fet que el senyor Joan Laporta es vulgui dedicar a la política, veient com l’hi ha anat al Barça, fins i tot ho podria fer força bé. I tampoc vull criticar, Déu me’n guardi, del color polític amb el qual s’identifiqui i que m’agrada prou. El què
I veient això, un no pot deixar de preguntar-se si en molts casos els polítics més que idealistes no són oportunistes. No sé per què, trobo una estranya coincidència entre alguns polítics i alguns futbolistes. Deu ser perquè comença la Lliga i ara ja, afortunadament pels polítics, tot és futbol i ningú es recorda de
Hi ha qui s’estima més viure a poble que a ciutat. És discutible i tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. Jo particularment reconec que sóc molt urbanita. M’agrada més i em cansa menys passejar pels carrers d’una gran ciutat que pel bosc o per la falda d’una muntanya. Jo, què voleu que
Fa uns dies l’ ex president de la Generalitat de Catalunya, en Pasqual Maragall, s’ha alienat amb en Carod Rovira i ha manifestat la necessitat de tornar a sotmetre a referèndum l’Estatut, si el TC (Tribunal Constitucional) modifica i retalla el contingut del mateix a la seva sentència. Ha dit, que la ciutadania hauria de
Això no són trets, això és que algun pagès ha muntat una d’aquelles màquines amb una precisió cronomètrica i sistemàtica que fan fàstic per tal d’allunyar els pardals. Algú diria: Pagesos!; però ja sabeu que a mi generalitzar no m’agrada, allò de que tots els “…” són iguals, no, i potser la única dita que
No m’estranya que la senyora Clinton s’enfadés al veure que li interessava més la opinió del seu marit que la seva pròpia. El cognom és el nom antroponímic de la família amb el que es distingeix a les persones. Tenint en compte que la immensa majoria de països tenen i accepten una cultura patriarcal, no
Ai Déu meu senyor… Me’n faig creus. Si és que no sé pas en què pensa aquesta gent del PP. Com si no tinguessin prou feina per fer a casa seva, entenguis roba bruta o assumptes compromesos, ara cada cop que algun dels seus membres obre la boca, es corona de gloria. Primer va ser
La noia no és que no sigui gaire guapa, és més aviat lletja. I rara també. Susan Boyle és una senyora escocesa, actualment a l’atur, poc agraciada físicament i fins i tot una mica “freak”, però amb una veu espectacular que s’ha convertit en tot un fenomen mediàtic gràcies a un programa de la televisió
Normalment el que és televisió porqueria, degut a una castellanització de la nostra llengua, la coneixem com telebasura. Aquest és un terme col·loquial que utilitzem per referir-nos a determinats programes de televisió i que normalment es caracteritzen per la seva morbositat, sensacionalisme i escàndol, i que malgrat tot això, gaudeixen d’una gran audiència. Aquests programes,
Segurament, a hores d’ara, tothom sap qui és el senyor Francisco Camps. Però, per si a algú li sona el nom i no sap ben be qui és, li direm que el senyor Francisco Enrique Camps Ortiz, és un polític del Partit Popular que s’ha convertit en el quart President de la Comunitat Valenciana, i
Sembla ser que els alumnes de Selectivitat d’aquest any han tret les millors notes dels últims 15 anys. Fa pocs dies s’han fet arreu de Catalunya els exàmens de Selectivitat, aquelles proves d’accés a la universitat. Sembla ser que els alumnes de Selectivitat d’aquest any han tret les millors notes dels últims 15 anys. Un