CALAIX DESASTRE

És veu que cultura i religiositat és un binomi poc  mediàtic.

El passat dia 24 d’octubre, i en el marc incomparable de la nau central de la Seu Vella de Lleida, amb motiu del IV Congrés d’Espiritualitat Carmelità, va tenir lloc la representació musical de l’Oratori Pau i Fructuós. Val a dir que aquest concert potser va anar més encarat cap als congressistes que cap al públic en general, i que publicitat, el que es diu publicitat se’n va fer més aviat poca, la veritat. L’obra, de la qual són  autors de la música Mons. Valentí Miserachs Grau, i de la lletra Mn. Joan Roig Montserrat, va estar magistralment interpretada per uns seixanta músics de l’Orquestra de Cambra de Vila-seca, i uns dos-cents cantaires, pertanyents al Cor Ciutat de Tarragona, Cor de la Universitat Rovira i Virgili també de Tarragona, i pel Cor dels Amics de la Catedral de Tarragona., així com set solistes: una soprano, una mezzosoprano, tres tenors, un baríton i un baix.

Aquesta obra va ser estrenada a Tarragona, el dia 24 de gener d’aquest any amb motiu de l’Any Jubilar de Sant Fructuós. Donades les característiques de l’obra, i malgrat que les autoritats eclesiàstiques hi eren ben representades, doncs entre altres hi havia Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, el Sr. bisbe de Solsona, Jaume Tresserra, i el Sr. bisbe de Lleida, Joan Piris; hi vaig trobar a faltar les autoritats civils. Com ja he dit abans, el concert em va semblar que anava més encarat cap al costat de l’espiritualitat que el cultural, i primer, abans de dir res, em vaig voler assabentar si hi havien estat convidades les autoritats civils. Un cop feta la comprovació corresponent, i un cop vaig tenir la certesa que hi havien estat convidats  el senyor alcalde i  l’Excm. Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i el Consell Comarcal, doncs què voleu que us digui?. És aquí on jo dic sempre que tenim un problema de base, i de cultura també.

D’entrada, cap dels autors han cobrat mai ni un cèntim ni tant sols pels desplaçaments, per no parlar ja de l’esforç humà que significa  el fet d’haver de realitzar nombrosos assajos. Sense anar més lluny, el director i autor de la música, Mons. Valentí Miserachs Grau, va venir expressament des de Roma, on viu habitualment, per tal de donar la categoria corresponent a la representació que la ocasió requeria. En canvi, cap de les autoritats civils, i quan dic cap vull dir cap, no va enviar ni la més mínima representació. Cap va poder fer l’esforç d’assistir a una actuació d’aquest tipus, que dit per altra banda a Lleida costa molt de trobar. Però és veu que cultura i religiositat és un binomi poc  mediàtic.

 Llavors s’entén per què quan demanen alguna subvenció els la deneguen o els  diuen que no hi pressupost, perquè no tenen idea del què els parlen. Els polítics haurien de ser conscients que un càrrec a més de certs privilegis també porta implícites algunes obligacions. Voleu dir que en tot l’Ajuntament de Lleida, la Regidoria de Cultura, o des dels departaments de Cultura del  Consell Comarcal,  la Diputació o la Generalitat, no van poder trobar cap representat disponible un dissabte a la nit?. I si l’absència de les autoritats civils ja és un capítol prou llastimós, dels mitjans de comunicació en podríem dir més o menys el mateix, quatre ratlles i quan dic quatre ratlles, són quatre ratlles, i prou, ni tant sols una petita menció dels autors o del director. Llastimós i penós tot plegat, ja us ho diré.

Sempre poden anar però, al concert que faran el proper dia 21 a Roma, el concert serà pràcticament el mateix, però serà més glamurós i sempre podran facturar dietes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!