CALAIX DESASTRE

Aquest és l’home que pretén dedicar-se a la política?. Qui alguna vegada aspira a ser President de la Generalitat?. Doncs anem bé,

Vergonya. Vergonya aliena, i pròpia també per qui representa,  és el què vaig sentir quan vaig veure les fotografies del senyor Laporta a la sala Luz de Gas, celebrant la victòria contra el Real Madrid. No és pas que jo no la celebrés la victòria, que ho vaig fer, i que no crides i xiules en Casillas o al CR9 al Camp Nou; però  em sembla que és lleugerament diferent. Aquest és l’home que pretén dedicar-se a la política?. Qui alguna vegada aspira a ser President de la Generalitat?. Doncs anem bé, Berlusconi dos. Home, de fet fa dies que dic que ambdós tenen certes similituds: ambdós presideixen un club de futbol, ambdós són donats a la frivolitat, als escàndols, a les provocacions i les dones, i un ja es dedica a la política, per desgràcia dels italians, i l’altre si vol dedicar per desgràcia dels catalans.

Estic completament d’acord en que el senyor Laporta a la seva vida privada pot fer el què li doni la gana, sempre i quan no confongui la llibertat amb el llibertinatge, però el què no sé és què en pensaran d’aquestes fotos d’un Laporta visiblement begut, xop de dalt a baix, amb el puro a la ma i l’ampolla de champagne, perquè ell és molt catalanista però veu xampany francès, abraçat a la Vicky Martin Berrocal, ex de Manuel Benítez “el Cordobés” i parlant en castellà, perquè ell és catalanista, nacionalista i independentista, però quan beu parla en castellà, tots aquells que el van defensar quan es va abanderar com a icona independentista i al·legaven que ho feia a la seva vida privada?. Mare meva com ho aprofitaran alguns… De fet jo quan bec es veu que també parlo en castellà i que ja una vegada, essent molt petita, es van oblidar un porró al qual hi vaig tenir accés i se’n van adonar pel discurs que feia en castellà, jo que només sabia parlar català.

La festa, és cert, també forma part de la seva vida privada. Altra cosa hauria estat  que l’hagués fet en un lloc privat i algun paparazzi enfilat a la tanca hagués obtingut les fotografies de manera il·legal, però el senyor Laporta els va facilitar la feina. Es dona la casualitat que la celebració la va dur a terme en un lloc públic, concretament a la sala Luz de Gas en ple centre de Barcelona. I ho va fer acompanyat de qui suposadament l’ha de succeir a la presidència del Barça, que si el segueix a ell també anirem bé, el seu inseparable amic Xavier Sala Martin, qui malgrat les seves ganes de cridar la atenció amb les seves extravagants americanes, a l’adonar-se del caire        que prenia la situació es va fer fonedís i va desaparèixer. Doncs bé, l’home, feliç i donant regna solta al seu instint, quan passades les tres de la matinada el Dj de torn va posar l’himne del Barça, es veu que va buidar unes quantes botelles de champagne francès marca G.H.Mumm, a 100 euros l’ampolla, pel terra, per damunt dels convidats i per damunt seu com si d’un campió de Fórmula 1 es tractés, i abraçat a una desconeguda per nosaltres i potser per a ell també, es va arrancar a ballar una Conga. Tot plegat força denigrant i llastimós, la veritat.

Amb quin criteri podrà imposar disciplina als seus subordinats i jugadors si ell mateix, que hauria de ser un mirall per tots i predicar amb l’exemple, perd els papers i es deixa anar amb tanta facilitat?. Diria que el senyor Laporta no s’ha adonat que el Barça és més que un club, que ell és qui representa a aquest club i que una imatge val més que mil paraules i aquesta imatge seva diu molt i no gaire a favor seu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!