CALAIX DESASTRE

La reacció de la senyora Nebrera era més que previsible i sospitosa què així seria.

Ai Déu meu senyor !. Només ens faltava aquesta. Ara, com que el PP no té prous mals de caps, els ha sortit un altre gra al cul, amb nom i cognom, anomenat Montserrat Nebrera. La reacció de la senyora Nebrera era més que previsible i sospitosa què així seria. Ja se sap, hi ha persones que tenen mal perdre. I no és pas que a mi m’agradi la seva contrincant, més aviat al contrari, però a mi  tots aquests que a la primera de canvi ja volen formar un nou partit, què voleu que us digui, em sembla la mateixa rabieta d’en Carretero, en diferent color. I no sé perquè a tots de repent els agafa una amnèsia parcial que els fa oblidar que si són on són ha estat gràcies al seu partit. D’aquí que no entenc que tots només facin retrets. No és pas que no tinguin qualitats, que ben segur en deuen tenir, però el què si és cert és que  a tots els derrotats, o expulsats, els falta prudència i humilitat i els sobra  orgull i vanitat.

Però la senyora Nebrera juga fort, sí senyor, perquè no en té prou de carregar contra l’actual  president del PP, que també ho fa i amb contundència contra l’expresident, el senyor Aznar. I com que ella és una senyora i optimitza  molt el temps, ja té fins i tot un llibre escrit (per això deia, que això ja es veia venir), on hi diu que el senyor Aznar diu que la sociedad  catalana está enferma. Doncs uns en diuen malalts, altres esquizofrènics… la qüestió és desqualificar i provocar. I diu la senyora Nebrera que no s’ha de fomentar ni la “catalanofobia” ni la “hispanofobia”. No sé jo si comentaris com els que havia fet força desafortunadament per cert  la senyora Nebrera referint-se a Magdalena Álvarez, l’exministra  del “Antes partía que doblá”, quan deia que el seu accent de Mälaga  era un accent d’acudit  i que recordava aquella època en què s’havia de disfressar el propi accent per poder ser un personatge públic, ajuden gaire a no fomentar res. La senyora Nebrera diu que entre avui i demà lliurarà l’acta de diputada al senyor Ernest Benach, President del Parlament. I diu  que “ renuncia a moltes coses, que és molt gormand i temptador quedar-se al Parlament. Que és molt fàcil i còmode quedar-se però que no podia ser, i que així no s’haurà de rentar la cara al matí. Home senyora Nebrera, que deixi el Parlament no vol dir que hagi de renunciar a l’ higiene personal. Ella, diu que això ho ha dit fent apologia de la seva coherència, que ben mirat en té ben poca. I ha acabat lamentant la “buidor” de la vida parlamentaria. Exactament ha dit “Perdemos el tiempo, y muchas cosas de las que hacemos no sirven de nada”. Mira, en això estem completament d’acord.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!