CALAIX DESASTRE

Val a dir que em vaig quedar esfereïda quan vaig comprovar la ignorància política general.

Fa uns dies se’m va ocórrer fer una mena d’enquesta entre gent normal del  carrer sobre els seus coneixements dels mots polítics emprats per tal de fer-me una idea de si realment sabien el què volien dir  i el què representaven. Val a dir que em vaig quedar esfereïda quan vaig comprovar la ignorància política general. Quan se’ls preguntava si sabien que era l’Autonomia, la resposta majoritària va ser  “allò que vol Catalunya”, però en molt pocs casos van saber explicar que l’Autonomia  és el reconeixement d’una comunitat per tal d’obtenir govern propi capaç de representar els seus propis interessos, encara que fos en altres paraules.

La cosa s’anava complicant a mesura que anaves introduint paraules una mica més complexes com ara “Autogovern”, “Autodeterminació”, “Sobirania” o “Independència”. Sorprenia, i no gaire gratament per cert, comprovar que generalment havien sentit parlar de tot plegat però gairebé invariablement tothom  admetia que no sabia ben bé el significat de  cada cosa.

 Molt pocs van ser els què van saber explicar que l’Autodeterminació és el dret que té un poble d’elegir  la seva forma de govern. Ara, on ja es feien un embolic d’allò més gran era entre la “Sobirania” i “ l’ Independència”. Aquí gairebé tothom confonia els dos conceptes, que malgrat estar estretament relacionats, són clarament diferents. La Sobirania és el dret que té un poble a decidir sobre el seu futur, sense haver d’estar sotmès a cap altra força o estat  aliè mentre que la Independència, vindria a ser el procés pel qual aquest poble deixaria d’estar sotmès a un altre. Tampoc deixava de sorprendre el fet que quan se’ls parlava d’Independència, sovint molts ho associaven  a conflictes armats, tot i que un nombre més o menys gran  reconeixia que ara era molt més difícil que això passés, per allò de pertànyer a la Unió Europea, deien.

Jo sóc de les que creu fermament en la democràcia, perquè aquesta permet resoldre qualsevol conflicte per la via pacífica. I també crec en la participació universal per poder decidir qualsevol qüestió, malgrat aquesta no sigui vinculant. El què ja no tinc tant clar és si moltes vegades la gent sap el què va a votar. Crec que tots plegats, pel bé comú de la societat catalana, ens  hauríem de deixar de fer demagògia barata i apropiar-nos de símbols i ideologies   i hauríem d’apostar per fer cultura política, per aprendre a sumar esforços enlloc de dividir.  Ensenyar i explicar per què ens convenen certes coses. Explicar també que no cal ser independentista per ser sobiranista, però que també  és bo ensenyar que quan amb la sobirania no n’hi ha prou potser sí que ha arribat l’hora  de pensar en l’ independència. I això seria bo, que la gent ho fes des del coneixement, no des de la ignorància i que anessin a votar convençuts i amb responsabilitat pensant més en el bé comú del país que en el bé individual de les persones.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!