CALAIX DESASTRE

Teresa Miserachs

22 d'octubre de 2009
0 comentaris

CARTA OBERTA A FÈLIX MILLET

Mira, Fèlix, em permeto el luxe de treure’t el tractament de senyor, perquè aquest considero que pertany a les persones nobles i honrades.

I tu ja has reconegut públicament que no ets “presumpte lladre i delinqüent”, que ets un lladre i un delinqüent. I has tingut l’honor i el privilegi de presidir i dirigir multitud d’associacions i entitats, entre elles de culturals, amb la confiança i el respecte, immerescut, de tothom. Però llegir et deu agradar poc, d’altra banda sabries l’historia del final d’en Carlemany. Es veu que en Carlemany en veure’s arribar el moment de la seva mort, va reunir als seus generals i els va demanar tres desitjos: un, que el seu taüt fos portat pels metges que l’havien atès; dos, que els seus tresors s’anessin escampant pel camí on reposarien les seves despulles; i tres, que fessin dos forats al taüt que permetessin que li pengessin les mans. Els generals van preguntar el perquè de tant estranyes peticions i ell va respondre: un, perquè la gent s’adoni que per més intel·ligents que siguin els homes res no podem amb el Ser Suprem; dos, perquè la gent vegi que jo me’n vaig i els meus bens es queden; i tres, perquè la gent noti que venim a aquest món amb les mans buides i amb les mans buides marxem.

Doncs bé, Fèlix: un, només cal veure una foto teva de poc temps enrere i una d’actual per veure el desgast físic que tot això et provoca; dos, que tu també un dia te’n aniràs i els bens dels quals t’has apropiat potser no els hauràs tornat a qui pertoca  perquè hi ha coses com les il·lusions perdudes o les esperances trencades que són irretornables, però no te’ls emportaràs;  i tres, si haguessis d’ensenyar les mans t’hauries de tornar a morir de vergonya de brutes que les tens. Només et quedaria el respecte, la admiració, la devoció i fins  i tot la idolatria que molts sentien per tu i que ara ja has perdut. Ho has perdut tot, perquè has perdut fins i tot la dignitat. No sé si al capdavall haurà valgut la pena tot plegat. Tens sort de no ser un samurai, perquè sinó ja saps quin hauria de ser el teu final.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!