CALAIX DESASTRE

Fa pocs dies, la zona central d’Itàlia, l’Aquila, a la regió dels Abruzzos, prop de Roma, va ser fortament colpejada per diversos terratrèmols.

Fa pocs dies, la zona central d’Itàlia, l’Aquila, a la regió dels Abruzzos, prop de Roma, va ser fortament colpejada per diversos terratrèmols que han causat més de 289 morts i unes 28.000 persones s’han quedat sense casa. Moltes d’aquestes persones que materialment ho han perdut tot, van haver de fer hores i hores de cua per poder obtenir aliments i aigua a la vintena de campaments improvisats en carpes que es van muntar als voltants de l’Aquila. Home, només d’imaginar-se una situació dantesca com aquesta a qualsevol  persona amb dos dits de seny se li posen els pels de punta, però la veritat, per esgarrifoses i mancades d’ètica i solidaritat, de caritat cristiana i humanitat, les declaracions del primer ministre italià, don Silvio Berlusconi, que amb una rialla va dir que als afectats no els faltava res i que s’ho havien de prendre com si anessin de càmping un cap de setmana. Hem de reconèixer que no van ser unes declaracions afortunades, ans els contrari. No sé jo com s’ho deurien prendre aquelles persones que han perdut familiars, amics, companys, cases i altres bens materials, perquè això ho deia una persona que no tant sols no va perdre res, ni la vergonya, perquè no en te, i que se’n va tornar al seu palau a sopar i a dormir tranquil com si res hagués passat.

Hi va haver moments de gran dramatisme com quan centenars de voluntaris treballaven sense escatimar esforços per aixecar les runes d’un pis on buscaven a quatre estudiants que hi van quedar atrapats, o quan un bomber de Pescara que hi va anar de voluntari va trobar el cos sense vida de la dona del seu fill que estudiava allà. Igualment commovedores eren les imatges dels centenars de taüts, alguns amb un taüt petit blanc amb el cos d’un infant al damunt, que demostrava que hi havia algú que havia perdut un fill i algú més. Fins i tot la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Ciutat del Vaticà va concedir un permís especial per poder celebrar els funerals el Divendres Sant.

Això si, el dia del funeral,  don Silvio,va fer un número digne d’un film d’en Bertolucci, i va fins i tot arribar a plorar. I pensar que gent com aquesta governen els països…No és estrany no, que les coses vagin com van. Llavors en un acte de generositat política va decretar l’estat d’emergència nacional i va enviar soldats a la zona afectada i els va prometre 20 tendes més i 16 cuines de campanya. Perquè continuïn fent vacances. Si és que…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!