El Mont

No és el món

27 de març de 2007
Sense categoria
5 comentaris

Ni autodeterminació ni via sobiranista ni res.

ERC amb les incontinències verbals dels seus dirigents i els silencis de la seva direcció política ha llençat tot el crèdit que tenia. Masses renúncies i ara per rematar la feina posant la pota fins el coll.

Ara per ara ni l’autodeterminació ni el començament d’una via sobiranista de la que només en parlen els dirigents d’Esquerra, son …………..

objectius polítics de la formació. El principal és ocupar poder tant com és pugui i després ja veurem que passa. I per això només cal lleialtat al President Montilla i estar-se calladets. Com fins ara. 

Només un canvi en la direcció política de la formació pot redreçar el camí d’ERC.  El mal que s’ha fet al nacionalisme català és irrecuperable.  Només cal mirar les reaccions a la darrera proposta d’ERC, que en lloc de fer encendre les passions nacionals, és motiu d’escarni i burla d’ amics,i coneguts i saludats.

Catalunya no és mereix això.

  1. i CiU no ha fet mal al nacionalisme català? no fotem! CiU no és nacionalista i encara menys sobiranista, són regionalistes de pa sucat amb oli al servei dels empresaris.La prova són les critiques al referendum d’autodeterminació que no paren de burdar els tertulians de ràdios i televisions i la premsa afí a CiU.

    Per una vegada que algú posa damunt la taula el que molts pensem i creiem, que només la via sobiranista independentista pot millor la situació de Catalunya aneu i la critiqueu. Clar suposo que qui paga mana oi?

    Darrera vostre, darrera dels que vanaglorieu la transició, dels que despres d’anys i anys de fracàs de l’intent d’encaixar Catalunya a espanya o d’arreglar espanya des d’aquí venim una generació que tard o d’hora us passarà factura. Ni la mediocre classe política catalana ni els seus amiguets teniu credibilitat, ni tant sols ja el nostre respecte. Tingues molt en compte aixo que t’acabo de dir. Avanç de xarrar i xarrar per tot arreu és millor que comproveu que pensem els catalanistes, independentises i gent farta del mateix de sempre.

    Visca els  PPCC lliures

    Independencia o mort!

    Visca Catalunya lliure!

  2. Jo estic molt content de que es parli d’autodeterminació. No he vist ningú que es burli, suposo que només els convergents feu mofa amb el tema per calmar els nervis que us ha produït la proposta.

    La jugada d’ERC ha sigut molt bona: 1.toc d’atenció als socis de govern, Esquerra no es casa amb ningú, 2.deixen en evidència a CIU, moltes acusacions de renúncies però l’horitzo de CIU sembla ser una Catalunya comunitat autònoma al servei de Madrid, si rebutgen l’oferta queda confirmat, 3.missatge a Madrid, ERC no es deixa domesticar, l’estatut ha fracassat i els catalans mirem la via de l’autodeterminació com a una opció interessant.

    I, per supossat que també té un punt d’electoralisme tot això, ERC necessita recuperar el seu perfil de cara a les municipals. Però és que tots ho fan, CIU porta mesos fent electoralisme.

    I la proposta no és vendre fum, nois, que estem parlant ni més ni menys que de l’autodeterminació de Catalunya i de canviar el govern de la Generalitat, poca broma.

  3. Estimat ‘querbosch’: parles de les incontinències
    verbals que hauria de tenir segons tu ERC. Si estan callats i van fent, són unes ovelletes que han claudicat davant
    del PSOE, si parlen clarament sense embuts tot dient on voldrien anar com a
    catalanistes que son, ja ha llençat per terra el poc crèdit que tenien. Quin
    crèdit tenien?  Hom no pot perdre una
    cosa que no té. Em pregunto perquè els critiquem sempre i facin el que
    facin….

    Tenen tot el dret a ocupar el poder com qualsevol
    altra formació, encara que ells ja han demostrat que no sempre el poder és el
    més important i quan s’han hagut de mullar ho han fet arriscant-lo i fins i tot
    perdent-lo.

    Això per mi ja és una certa integritat i uns valors,
    cosa que no es podria dir dels altres partits (la resta) als quals en
    l’hipotètic cas de haver de triar entre ser a l’oposició anys y anys a canvi de
    que Catalunya assolís un poder polític autèntic (confederació o el que fos) o
    pel contrari tocar poder i que tot quedés més o menys igual, tots més o menys
    sabem el que farien uns i altres.

    Dius que ‘el mal que s’ha fet al nacionalisme català
    és irrecuperable’. Suposo que et refereixes a la famosa nit del pacte
    Mas-Zapatero, a esquenes de la resta de partits catalans, perdent el cul per
    respondre a la trucada de l’amo i per fer-se l’important amb rialletes fent-se
    la foto amb ell. Te’n recordes? Un que s’autoproclama nacionalista pactant a la
    baixa la il·lusió d’un parlament i d’un poble. Home , que això ho faci un PP o
    un PSC, fa ràbia però ho entens, ho porten a la sang… però que ho faci CiU…
    que m’ho expliquin! Després ja pots anar demanant aeroports i tot el que
    vulguis però quan et baixes els pantalons un cop, ja te’ls baixes sempre.

    M’havia passat pel cap que potser ho van fer a canvi
    de que els deixessin la presidència de la Generalitat, però segur que he sigut
    un mal pensat i deu haver alguna raó molt superior a aquesta. Ells mai no
    primarien els interessos del seu partit per sobre dels interessos de tot un
    poble. El poder per ells és important però no tant com ‘els temes de país’ que
    diuen ells.

    L’estratègia d’ERC … podrà ser motiu de riure i de
    tot el que vulguis però fa una cosa molt clara: A part de que és una aposta
    valenta (pots començar a perdre el poder però la dignitat de la nació s’ho val)
    com que ‘tensa la corda’, evidencia on vol arribar cadascú per sobre del que
    digui habitualment com a políticament correcte.

    Els nostres mals són no creure
    realment en nosaltres mateixos, la falta de valentia i la nostra divisió.
    Potser algun dia obrim els ulls tots plegats…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!