El Mont
No és el món
L’entrenador estranger del Barça.
Això de tenir un Estat propi sembla que s’acosta. Fins hi tot els propis espanyols ja comencen a tenir coll avall que Catalunya ja no pertany a España. Tot i que els trets xenòfobs del nacionalisme espanyol encara no s’han perdut.
Ni sembla que els perdin, més aviat tot el contrari. I tot, per l’enrenou d’uns premis de la Monarquia espanyola, a uns jugadors de futbol. Sort que l’entrenador estranger del Barça, sap…….
estar en el seu lloc, i te molt clar el que és, i el que representa. I també el que vol del seu equip.
Així doncs, malgrat el que diguin els xenòfobs nacionalistes espanyols, amb aquest entrenador estranger del Barça que predica una filosofia que compartim, ens sentim molt orgullosos també, de compartir la mateixa nacionalitat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En canvi el President de la Federació Asturiana si que ens sembla estranger.
Totalment d’acord, a veure si hi ha sort i de mica en mica això es converteix en realitat i ben aviat Catalunya serà un estat estranger per els espanyols.
Per aconseguir això no ens quedem a casa el 28N, anem tots a votar i fem-ho per la independència.
i el Sr. Rosell, perquè no surt a defensar al nostre entrenador?? quina classe de president tenim????
Que torni la selecció espanyola el premi per jugar brut….va guanyar el mundial amb un equip ple de estrangers
Amb una diferència aquets independentistes castellans -si que són nazis d’oupació- per què a més volen seguir ocupant altres nacions com la catalana-, doncs en realitat a Madrid fa anys que han aconseguit l’independència de nosaltres i volen mantindre-la amb la màxima independència respecte els catalans, per fer i desfer tot segons la seva voluntat tant ací com enllà.
Per això han continuat avivant la flama franquista viva ‘democràtica-hitleriana’ heredada que va deixar arreu de l’Estat i han intensificat i multiplicat des de llavors tots els seus mitjans que tenen per terra, mar i aire a Catalunya i la resta de l’Estat, per a frenar Catalunya, anar contra Catalunya, atacar-la i mantindre-la a la seva mercé i a ratlla.
Per què fer-nos cedir i arraconar-nos cada vegada més, com el maltractador fa amb una dona maltractada.
d’altra manera seria possible que un català, català de soca-rel, sigués president d’Espanya! Si això fos possible, a Madrid veuriem representats els nostres interessos i després d’haver abolit d’una vegada per sepre el “Real Decreto de Nueva Planta”, de bona gana seriem espanyols. Com fins ara, NO! I com que aquesta possibilitat no està ni a les estrelles, INDEPENDÉNCIA! Ara.