Fa de mal entendre com joves bascos poden agafar el camí de la violència per lluitar per el reconeixement nacional del seu poble. O almenys això és el que diuen que fan.
Més encara quant vivim, agradi o no, en un Estat de Dret. En Democràcia on totes les opcions polítiques és poden defensar amb l’us dels mitjans que el propi sistema democràtic ens ofereix.
Quines son doncs, les raons que empenyen a aquests joves a triar la violència com…..
a mitjà de reivindicació política.
No serà que la lluita patriòtica només és l’excusa per exercir la violència. O realment a la lluita patriòtica no l’hi queda altre camí que l’us de la violència.
Tal com s’ha desenvolupat tot l’episodi de la treva d’ETA i el final que ha tingut. Un final pregonat per molts i ignorat per el Govern de l’Estat. Semblaria que la violència com a mitja de reivindicació patriòtica seria una opció davant la manca d’un discurs polític capaç de donar respostes a les reivindicacions nacionals basques.
Si a aquests joves que han triat el camí de la violència contra el sistema, utilitzant com a justificació les reivindicacions nacionals. El mateix sistema no els ofereix una resposta, ni que sigui la d’invitar-los a seure en una taula per parlar. El propi sistema els converteix en més patriotes que criminals.
És molt preocupant que 24 hores avanç de l’Atemptat, el propi President Zapatero digues que tot anava bé. Una demostració que ni el propi Estat te cap indici fiable de la situació real d’ETA. Com també que al llarg de 9 mesos de treva l’Estat hagi estat incapaç de fer un gest, ni que fos simbòlic, per cercar la Pau. ETA va fer el primer pas anunciant la treva. Ara tocava moure fitxa al Govern.
Criminals o patriotes, l’important és comvertir-los en ciutadans avanç no prengui mal més gent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I l’altra els militants, mercenaris o posibles activistes que cauen en la seva xarxa aprofitant un conflicte politic com en aquest cas.
un dia els llibres d’historia parlaràn de quan el poble vasc va començar a caminar a cap a la independencia de l’estat espanyol. Aquell dia els llibres d’historia parlaràn dels gudaris vascos com a patriotes i herois de la llibertat…. i em temo que al pas que anem, aquest mateixos llibres no parlaràn de Catalunya ni de la seva llengua…senzillament haurem desaparagut com a poble….