Diuen que l’experiència és un grau, però això no semble aplicable a la formació d’REC. Vistes les experiències poc tranquil.les que ha tingut REC en els relleus de les seves cúpules dirigents durant les èpoques de Joan Hortolà, Àngel Colom i semble que ara amb Carod Rovira.
A can ERC tornen a sentir-se tambors de guerra interns, …………….
just quant te o tenia, l’oportunitat de donar un gir sobiranista a la política Catalana. Ha arribat al cim seguint el camí sobiranista i un cop insta.lats trien el camí de l’esquerra. I san tornem-hi amb la mateixa cançó de sempre, la guerra interna torna a malmetre la feina feta en els darrers anys.
Sempre n’han sortit escaldats i ara tot indica que s’acosten al mateix resultat de sempre, divisió interna, escissions i canvi en la direcció política del partit. I tornem-hi que no ha estat res.
Agradi o no, els discursos de les formacions polítiques ha de mantenir un mínim de coherència, i en temes nacionals la te el PP, el PSOE i CIU. Però, ERC quant ha avançat, sempre gràcies a fer un discurs diferent de la resta, el canvia per assemblar-se als demés.
Aquest canvis només porten frustracions internes, divisions i debiliten la formació. Que n’aprenguin d’una vegada pel bé del País.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’acord que els canvis de direcció a ERC han tingut sempre certa turbulència, però ben mirat… la irrupció de Colom va suposar la normalització de l’independentisme polític (i un increment notable de vots), la irrupció de Carod va suposar la difusió del sobiranisme desacomplexat i un impuls cap a l’esquerra (i un increment notable de vots). Cada crisi, doncs, motivada pel descontentament (i la revolta) de les bases, han suposat un pas endavant, i han reorientat l’estratègia del partit. Els resultats han estats positius, almenys en els casos de Colom i Carod.
De manera que, ara que la direcció republicana ha perdut el nord (i el partit va perdent vots…) per què coi ha de ser negatiu, un nou canvi, una nova irrupció de sàvia nova? Per què no és possible que la següent reorientació d’Esquerra sigui igual de positiva que les dues anteriors?
Parlem-ne, doncs!
Als d’ERC si fan, perque fa, sino fan, perque no fan. es veu que aixo de l’independentisme fa nosa a molta gent.
La única diferència és que ERC sap què vol. Almenys la militància ho sap: vol la independència. I això és anar a contracorrent. No totes les formacions poden dir el mateix.