Classe del Vampir

El text lliure del Pol C. és molt interessant. Us convidem a passar una bona estona amb la seva lectura!

UN PETIT INVESTIGADOR

Capítol Nº1             

               Una notícia inesperada

En Joan és un nen de nou anys li agrada molt llegir llibres i còmics sobre tot si són de misteri i de detectius.

Un dia en acabar l?escola, va anar cap a casa, va trucar la porta i la mare el va fer passar. Tot seguit va anar cap a la seva habitació, estava tan baldat que es va estirar al llit, va engegar la radio i va sentir una notícia, que uns bandits havien robat la corona més important del món i era justament a la ciutat on vivia en Joan, Barcelona. Com un coet en Joan li va anar a dir a la seva mare però ja ho sabia. Li va dir a la mare que era un robatori molt important…va canviar de tema i li va dir que fes els deures.

En acabar de fer els deures, va trucar a en Pere, el seu amic de nou anys. Era molt simpàtic i agradable i a vegades tornaven plegats a casa perquè el Pere tenia la casa a prop.

–   Hola Pere. Saps que han robat la corona més important del món?

–          No! No pot ser. Va dir ell.

–          Doncs t?ho has de creure, en parlarem demà a l?escola. Adéu.

–          Adéu.    

I en Joan va penjar el telèfon, llavors es va quedar pensant una estona i el mateix moment que s?aixecava la mare va dir :

–          A sopar

El seu pare encara estava treballant i no havia arribat a casa.

En Joan va anar cap el menjador, va veure la mare i en Quim el seu germà petit que l?esperaven. Hi havia un menjar que no li agradava gaire però se?l va menjar de gust.

Capítol Nº2

                         Una pista

L?endemà a l? escola els nens i les nenes no paraven de parlar-ne fins i tot la mestra va explicar de qui era la corona.

 

En acabar l?escola la mare esperava en Joan, avui l?havia anat a buscar per anar a comprar. La mare li va dir que s’esperés un moment al banc i que ella aniria a comprar una cosa.

Mentre s?esperava, va veure que al banc del costat hi havia dos homes que es deien coses en veu baixa perquè no els sentissin i un va dir una mica més fort ?la corona? prou fort perquè en Joan ho sentis i a més a més va fer una rialla d?amagatotis que en Joan va veure. Llavors va sospitar d?aquells dos homes i per tal de sentir el que deien va anar sense fer soroll cap a darrera del banc on eren. Aleshores va sentir que un deia a l?altre:

  – Demà tots els bandits de la banda es reuniran. Has d?anar a l?avinguda Francesc Macià al pis Nº7 a la planta set.

En aquell precís moment en Joan va trepitjar un pal prim que va fer ?crac?. Tots dos homes es van girar de cop però quan van veure una dona que empenyia un cotxet amb una criatura a dintre van pensar que l?havia trepitjat el cotxet. En Joan tremolava de por però quan va veure que no passava res es va calmar. Després els dos homes es van acomiadar i un va anar cap a l?esquerra i l?altre cap a la dreta. Quan els dos homes van ser lluny, en Joan va sortir del seu amagatall i es va tornar a seure el mateix banc que abans. Al cap d?una estona la mare va sortir de la botiga i van anar a comprar més coses.

Capítol Nº 3

                A l?avinguda Francesc Macià.

L?endemà en acabar l?escola, en  Pere i en Joan se?n van anar a l?avinguda Francesc Macià. Quan van arribar el edifici Nº7 van entrar-hi silenciosament, van pujar molt a poc a poc fins arribar a la planta set, llavors van sentir unes veus que venien de darrera la porta. En Joan va parar l?orella tot i que no ho sentien gaire bé van poder escoltar que un bandit deia:                    

 

   -Vaig a fora a llençar aquest paper a la paperera.

En sentir allò en Pere es va amagar darrera la porta i en Joan a dins la paperera de reciclatge. Quan el bandit va tirar el paper no va mirar a dins la paperera i no va veure en Joan, però en girar cua va veure en Pere amagat i va dir:

–          Mira qui tenim aquí!

En Pere horroritzat es va quedar mut, l?home el va agafar fort de la mà i el va portar a la sala amb tots els altres bandits. En Joan va sentir tot un rebombori que venia de dins la sala. Al cap d?una estona una veu va dir:

–          Prou! Prou! Aquet minyó no deu haver vingut sol!

En Joan va trucar la policia amb el mòbil de la seva mare, que l?havia agafat d?amagat i va dir:

–          Policia, vinguin ràpid a l?avinguda Francesc Macià, al edifici Nº 7, a la planta set !

I en Joan va penjar. De seguida es van sentir les sirenes de la policia. Quan els bandits van veure que la policia aparcava davant el seu edifici tots es van espantar, no sabien què fer. En Joan estava impacient i va baixar un pis i es va trobar els dos policies.

–          Per fi arribeu, va dir.

–          Ets tu qui ens ha trucat ?

–          Sí, perquè he descobert on s?amaguen els lladres de la corona.

–          Tu?!

–          Sí, jo i el meu amic que l? han agafat els lladres !

–          D?acord, però on són?

–          Al pis de dalt !

Quan hi van ser, en Joan va dir:

–          És aquí !

Un dels policies va agafar el revòlver i va obrir la porta i va dir:

–          Mans enlaire!!!

Tots els bandits van alçar les mans i llavors l?altre policia va deslligar en Pere. Però ningú es va fixar que el cap de la banda s?anava tirant enrere a poc a poc fins que va tocar la paret. Aleshores, dissimuladament va tocar un botó i amb un obrir i tancar d?ulls ja no hi va ser. Un dels policies va preguntar on era el cap i tots van dir:

–          Cap, cap on ets ?

–          Que m?esteu prenent el pel ?

–          No, no, el cap a fugit !

–          Per on si tot està vigilat?

–          Per una porta secreta !

–          I on és ? com s?obre ?

–          Has de posar-te d?esquena a la paret del fons, prémer el botó i ja està.

Un dels policies ho va provar i va funcionar. Un instant després va sortir i va dir:

–          Aquest passadís comunica amb l?escala i segurament s?ha escapat, però en Bernat, el policia que hi ha a baix amb una mica de sort l?ha agafat.

 El policia va baixar les escales molt ràpid i quan va ser a baix li va preguntar a en Bernat si havia sortit un senyor. El Bernat va dir:

–          Sí, acaba de baixar i li he preguntat on anava i m?ha contestat que anava a comprar i també li he dit de quin pis venia i m?ha dit el segon !

–          És mentida, corre, ha de ser el cap dels bandits, empaitem?lo !!!

 Capítol Nº4

                         La persecució          

El bandit havia agafat un cotxe vermell descapotable i els policies anaven al darrera. En Bernat va dir:

 

–          Perfecte, passem per davant de comissaria, paro i tu agafes una moto així el caçarem més ràpid !

Mentrestant el policia que s?havia quedat amb el Joan i amb en Pere i els altres bandits, demanava reforços perquè els bandits eren molta colla i necessitava tant com de policies com de manilles. Va dir a en Joan i a en Pere que s?anessin a casa i que no diguessin res als pares. En arribar a casa la mare estava molt enfadada perquè el seu fill arribava molt tard a casa. El pobre Joan es va quedar sense sopar tret de un crostó de pa que li van donar per passar la gana. Quan s?anava a ficar al llit va sonar el telèfon i la mare el va agafar. Al cap de dos minuts va penjar i va anar directament a l?habitació d?en Joan i el va abraçar molt fort i li va dir que anés a sopar que li sabia molt greu haver-lo castigat i  que ara l?havia trucat un policia dient-li que havia fet. La mare d?en Joan també li va explicar al pare que havia fet el seu fill. En Joan va sopar molt a gust.

El mateix havia succeït a la casa d?en Pere que l?havien castigat sense sopar i quan havien rebut la notícia s?havien  posat molt contents i l?havien deixat sopar.

Però la persecució no parava, ja feia una hora que perseguien el lladre i el policia de la moto només li faltava avançar el cotxe vermell i fer-lo parar. Sobtadament el bandit va desenganxar el capot del descapotable que va caure sobre el policia de la moto que va rodolar per terra fins quedar sense sentit fora de la carretera, igual que la moto. L?altre policia es va veure perdut quan va quedar sense company,i a més el lladre s?havia escapat direcció França, i ja començava a ser fosc…

Un moment. A França?

És clar com no hi havia pensat abans !!! va dir el policia.

La veritat és que el policia havia pensat de trucar a la frontera per agafar el lladre. Segurament el bandit voldria travessar la frontera. I així va passar.      

– Bon dia, sóc el policia Bernat, és molt important que agafin un bandit que es dirigeix a França.

–          Cóm és el vehicle en que va el bandit?

–          Un cotxe vermell descapotable de marca Seat matrícula francesa 67H3I.

-D?acord.  

Capítol Nº5

                      I la corona ?

Al cap d?una hora va sonar el mòbil d? en Bernat.

    – Digui ?

    – Et truco des de  la frontera, em caçat el bandit.

    – Escorcolleu el cotxe, té la corona.

Al cap de cinc minuts.

    – El cotxe és completament buit.

    – Doncs llavors la corona és a Barcelona! Adéu et deixo me?n torno a Barcelona!

De tornada a Barcelona hi havia cua. Aquestes hores cua? va pensar el policia. Quan la cua es va acabar va veure que era un accident i es va aturar davant el policia i li va preguntar:

    – Que ha passat?

    – Dos cotxes han xocat. Els del cotxe blanc s?han                     escapat .

     – Quin aspecte tenien ?

     – No ho se portaven una caputxa que els tapava tota la cara.

     – Portaven algun paquet?

     – Si, un que hi deia ?fràgil?.

     – Cap a quina direcció han anat?

         – Han travessat aquell camp blat.

En Bernat sense dir res més se?n va anar cap al camp i va   seguir el blat trepitjat fins arribar a un camí i el va anar seguint fins sentir dues veus que discutien:

        – Per culpa teva ara estem caminant per un camí que no sabem on va a parar, a més és molt tard i no ens hi veiem.

        – Has estat tu qui m?ha distret.

 El policia estava darrera i va dir:

       – Mans enlaire, deixeu les armes a terra i també el paquet.

Els dos bandits van obeir, i en Bernat els va emmanillar. Després va obrir el paquet i… hi havia la corona!        

Amb penes i treballs per culpa de la foscor van arribar el lloc de l?accident i va fer entrar els dos homes al cotxe de policia, va engegar el motor i se?n van anar cap a Barcelona.

L?endemà la notícia va córrer per tot el país. És clar, a en Joan i a en Pere també els va arribar la notícia. Quan ho van saber no van parar de saltar fins que van caure a terra baldats.

Capítol Nº6

                            La festa

Aquell dia era l?aniversari del Joan i els seus pares per celebrar-ho el van convidar a dinar a un restaurant. En acabar de menjar els macarrons, les costelles de xai i el gelat, van anar cap a casa. Quan el pare va obrir la porta i va fer passar en Joan, va veure tots els seus amics i també en Pere i els seus parents que li deien tot tirant-li serpentines: 

–          Felicitats!!!

En Joan es va emocionar i va donar una forta abraçada a tots els parents. Després es va treure totes les serpentines que li penjaven del cos i va començar a jugar amb els seus amics fins l?hora del berenar. Hi havia patates, pa de motlle amb nocilla i també pernil dolç, també galetes salades i de dolces. De beguda hi havia refresc de cola, fanta de taronja i de llimona i aigua. Al cap d?una estona van apagar els llums i tothom va començar  a cantar:

 

–          Aniversari feliç, aniversari feliç, ara ja tens 10 anys… 

 

Darrera de la porta va sortir un pastís molt gran amb dues espelmes que hi havia el número 10. Quan la mare va posar el pastis davant el Joan, ell va bufar el màxim de fort que va poder i va apagar les dues espelmes. Tothom aplaudia. Llavors el pare del Joan va dir:

 

–          És l?hora dels regals!!

 

Els nens varen començar a donar-li els regals. Tots eren motxilles, estoigs, CDs, DVDs, entre altres coses. Després va ser el torn dels parents. Els parents li regalaren roba, coses per anar a l?estiu a la platja, …. I el Pere que no li donava el regal?. Però no va gosar preguntar a ningú. Llavors, el pare li va donar un regal, era una pilota de futbol. La que ell havia demanat. La mare li va donar un altre regal, les bambes. Finalment el Pere li va donar el regal. El va obrir i era el llibre de ?lladres i serenos? que en Joan sempre havia desitjat tenir. Al Joan li va agradar molt el regal.

Encara quedaven uns minuts per gaudir de la festa, que demà s?havia de tornar a l?escola.

 

FI

                                          

 

 

 

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!