Terra i llibertat

Publiquem aquesta col.laboració del periodista i amic Xavier G.Z.,  que ens envia aquest article des de les Illes, i que reflexiona sobre la majoria conservadora a les institucions i les oportunitats que es poden generar al carrer.

Han passat més de dues setmanes, i costa de pair: el PP ha guanyat, i de bon tros. De fet, l’espanyolisme més conservador disposa de quatre anys per aplicar a les Illes Balears i Pitiüses totes les receptes econòmiques, socials i polítiques que li són pròpies. Amb la majoria absoluta, José Ramón Bauzá i els seus companys de viatge tenen carta blanca per tornar deixar Mallorca i la resta de les illes al servei de Madrid, dels turistes i d’un munt de yuppies i empresaris. Molts d’ells, delinqüents professionals disposats a fer negoci i a posar la mà a la caixa pública sempre que els sigui possible.

A les Illes, doncs, esperen quatre anys d’enfrontaments polítics, socials i culturals molt més intensos que els anteriors, i tot apunta que infinitament més durs que els viscuts durant les etapes de Jaume Matas o Gabriel Canyellas. Això, tant pel previsible enduriment de les retallades socials i de la pèrdua de drets, com pel caràcter espanyolista d’aquest nou PP balear, o pel temor al retorn de la depredació accelerada del territori.

Tot això és cert. Però no ho és menys que podem girar la truita i veure l’altra cara de la moneda.

Els resultats han deixat ben palès que la clamorosa victòria del PP a les Illes Balears ha estat conseqüència directa del descrèdit públic del PSOE. Tant a l’arxipèlag com al conjunt dels Països Catalans, el partit de Zapatero, Antich, Alarte i Montilla ha deixat via lliure a la dreta per aprofundir en les reformes que el mateix Govern de Madrid havia impulsat. Una situació que també ha derivat en el descrèdit cap a la social democràcia espanyola i en cert enfortiment de l’esquerra i dels moviments populars. Les acampades dels indignats en són només un exemple.

Si bé és cert que a les urnes el descontent amb el PSOE no ha tingut més efecte que el de l’abstenció i el vot nul, així com un lleuger reforç de les principals forces nacionalistes i socialdemòcrates de les illes (a Mallorca, el PSM), també és cert que una àmplia mirada al nostre entorn, tant a casa com a nivell nacional o internacional, pot obrir les finestres d’una altra perspectiva.

Mentre els partits polítics convencionals tornen a preparar rodes de premsa, notícies bomba, declaracions estrella, debats estàtics,… al carrer, a les places, dins i fora de Mallorca, s’ha estat debatent sense límits ni embuts. Centenars de persones, sobretot joves, però també aturades, treballadores, jubilats… han sabut aprofitar la conjuntura per sortir al carrer per milenars (també a Palma), desafiar les normatives de restricció de l’espai públic i començar a actuar. Això, superant als propis impulsors del moviment dels indignats.

S’ha obert una esquerda que potser es desinflarà, o potser es transformarà, però en tot cas deixarà (ja ha deixat!) un interessant pòsit de cultura crítica i de combat, des de baix, amb profundes arrels democràtiques i populars. Però aquest, a més, no és un fenomen aïllat: s’ha estès a molts territoris i l’han acompanyat altres esdeveniments paral·lels.

Al País Valencià el PP ha perdut força en algunes zones, i la debacle del PSPV ha donat pas a opcions més progressistes i nacionalistes, en alguns casos amb resultats històrics. Mentrestant, al Principat l’esquerra independentista ha tornat a superar-se amb escreix, en multiplicar la seva presència als consistoris municipals. Uns resultats que blinden el discurs i l’estratègia nacional i a llarg termini de les CUP i de molts altres sectors que poc a poc es sumen al projecte de la unitat popular. Però més enllà dels Països Catalans, també podem trobar motius per obrir altres perspectives.

El tsunami de Bildu a les eleccions municipals i forals del País Basc ha deixat tothom amb la boca oberta. No només al PP i el PSOE, al Tribunal Suprem i a la resta de poders fàctics i formals de l’Estat espanyol, sinó també a centenars de periodistes imparcials, intel·lectuals progressistes, estadistes neutrals o polítics retirats que fa un any no donaven ni dos cèntims pel nou mapa polític basc. Bildu ha plasmat a les urnes l’existència d’una gran majoria amb consciència social i nacional directament enfrontada als interessos de l’Estat espanyol, i d’Europa. Millor, però, que tornem, a casa nostra.

Mirar cap enfora no soluciona els conflictes d’aquí, però sempre pot ajudar a trencar les barreres del pessimisme. Tot apunta que el procés de privatitzacions i retallades, de destrucció del territori i d’aniquilació de la llengua i cultura catalanes s’aguditzarà, i molt, en els propers temps. Això, per mor del renovat impuls que rebran aquestes polítiques des les institucions públiques pròpies de Mallorca i les Balears.

Més enllà de les institucions, però, segueix estant el poble, els pobles, plens de persones, col·lectius i moviments que dia rere dia treballen en diferents terrenys i que, en temps difícils, uneixen les seves veus: contra la corrupció i les retallades, en defensa del territori, contra la violència masclista, per la llengua i pels drets nacionals, contra el racisme, per causes solidàries o per defensar els serveis públics i els drets socials bàsics, entre moltes altres qüestions. Cal tenir en compte que la truita sempre es pot girar.

No es pot descartar que els propers quatre anys d’hegemonia conservadora siguin aprofitats com una nova oportunitat per enfortir i enllaçar multitud de projectes socials, polítics i culturals de Mallorca que, de moment, ja han passat a formar part d’una llista comuna: la dels “enemics públics”… de l’autoritat competent. Són tots aquests i aquestes que han persistit en el temps amb la feina sentida i militant, apassionada i raonada, des de molts diferents àmbits, a llarg termini i sense renúncies. Ara es creixeran, i a l’aguait, perquè aquesta feina acaba donant els seus fruits. Sobretot, quan la nit es fa més fosca.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!