Terra i llibertat

Un títol irònic per definir la situació actual de les classes populars al país; aquesta antiga pel.lícula italiana de l’any 1971, ens plantejava un munt de reflexions sobre el sentit del treball, de les fàbriques, de la consciència de classe, de les condicions del “proletariat”…..Us recordeu d’aquest concepte tan i tan antic?

En tot cas, que hi ha classe obrera (“classe operaia”, dirien els cosins germans de l’ Estat Italià) és evident, és a dir, hi ha una immensa majoria de “personal” que treballem i produim, tret dels més de 1.500.000 persones que als Països Catalans ja són a l’atur i no se’n surten del pou negre de la precarietat, i tot per pagar car el fet que es dedica més capital a especular que a d’altres menesters (com a mínim en aquest trocet de món que és Europa, i per suposat EE.UU….), i que els forats dels negocis mal portats per banquers i especuladors financers mundials (incloent les grans fortunes i les tecnoburocràcies financeres i multinacionals) els paguem aquesta classe obrera amb més atur cada dia, menys salaris, menys pensions, menys sanitat i educació pública, i ves sumant..; és a dir, que som al paradís, enfangats i plens de merda fins al capdamunt.

Això sí, “els mites”, “els rumors” segueixen perseguint aquesta majoria de població…; són com aquells rumors que diuen que “els immigrants s’ho queden tot i que és per culpa d’ells que ens baixen els salaris”; els rumors que persegueixen la classe obrera, sigui d’origen marroquí, andalús, o pirinenc de l’Aragó, o de la Franja, segueixen campant, com ho feia el Cid El Campeador.

Diuen alguns d’aquests rumors: “la classe obrera és tremendament absentista, està de baixa tot el dia, ¡¡¡tots els dies¡¡¡ No treballem gens ni mica…..”

Bé per sort, l’altre dia, farà un parell de setmanes, la Ràdio pública: Ràdio 4, va fer un programa matinal, en l’hora del periodista Toni Marín. El periodista hi convidà empresaris, metges de capçalera, sindicats…i…, bé, l’opinió majoritària, contrastada i aclaparadora va ser que l’absentisme per baixes laborals s’ha reduit fins l’insignificància en els darrers 20 anys, al menys en el Principat.

Més rumors…, “la classe obrera a l’Estat Espanyol, gairebé no treballa, tothom treballa més hores a la resta de països de la UE i de l’OCDE” Ah¡¡ però resulta que consultant l’informe The State of Working realitzat pel prestigiós Economic Policy Institute de Washington (citat per Vicenç Navarro a Público 21-4-2011), i que aporta informacions no solament dels EE.UU, sinó de la resta de membres de l’OCDE, trobem que a l’Estat Espanyol es treballen 1.654 hores a l’any de promig, i que el promig dels països OCDE està en 1.628 hores l’any.

Els rumors però no s’aturen.., i és que, “vale, vale sí, és cert, passem moltes hores a la feina, però som uns desorganitzats amb aquests horaris que tenim…., ara bé.. no creix la productivitat, o sigui, que som a la feina però ”. Ah¡¡¡ l’informe aquest, suara esmentat, torna a tirar per terra aquesta tremenda trola, i així veiem que a l’Estat Espanyol del 2007 al 2009 el creixement de la productivitat ha estat el més gran dels països de l’OCDE, amb un 5,4%, quan el promig dels països OCDE va ser de…-1,1%¡¡¡¡, i el d’EE.UU., menor també, amb un 4%…; en fin…..vivim en un món on les troles i els rumors ens fan creure que veritablement vivim en un “paradís” inventat per alguns però que munts de gent no acaben de veure per en lloc.

Si seguim consultant l’esmentat informe tornem a trobar dades força interessants, també és l’Estat Espanyol dins dels estats de l’OCDE qui té els salaris més baixos, al mateix nivell que Grècia i Portugal;… i la capacitat redistributiva del nostre Estat és dels més baixos per fer front a la pobresa a través dels impostos i de transferències públiques diverses, i així les dades ens diuen que la “nostra” pobresa passa del 17,6% de la població abans que intervingui l’Estat i amb la seva intervenció a un 14,1%, o sigui una reducció de tan sols 3,5% punts menys. Als EE.UU. (que no són de cap manera l’exemple de país redistribuidor) la reducció de la pobresa després d’intervenir l’Estat es situa en 9,2%, més del doble que l’Estat Espanyol….i a Suècia, després d’intervenir l’Estat, es situa en 21,4% punts menys de pobresa.

O sigui, a l’Estat espanyol i per tant al conjunt de Països Catalans, depenents i sotmesos a aquesta lògica, i a aquests rumors…., i sobretot a aquesta lògica política, perquè de voluntat i de lògica política estem parlant, vivim segurament en el millor dels paradisos d’ al menys l’OCDE….I després ja ens vindran a explicar que si no sabem viure amb el justet i posat, que ens hem passat de despeses socials, que aquests anys ens hem passat de rosca, que el nostre país és insostenible….Tothom ho repeteix sense contrastar dades, sense analitzar les tonteries que es diuen habitualment, sense contraposar un altre discurs amb altres arguments. TOTHOM¡¡, tertulians suposadament documentats, periodistes, polítics de tots colors..Repeteixen com babaus uns rumors i unes dades, amb intencions clares de maxacar la gent, les classes populars, i que aquestes assumeixen les rebaixes, i la desaparació dels migrats guanys socials assolits després de dècades de lluites socials, en un tres i no res….

DESPERTEM per favor¡¡¡¡ No vivim en cap paradís, en tot cas, el paradís l’hem de construir i treballar cada dia que passa, i no amb resignació i obediència absurda.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!