Terra i llibertat

Autodeterminació - Països Catalans

12 de desembre de 2012
0 comentaris

BARCELONA IRREVERENT

Tants anys de pujolisme, tants anys de seny i de “feina ben feta” ens fan oblidar que els i les barcelonines som i hem estat, hem estat més que som….(no?¿) molt conyeros, irònics, amants de la gresca i la rauxa, salvatjament burletes, irreverents i molt llibertaris….Molt més del que creiem, molt més del que el catalanisme benpensant desitjaria, molt més del que a en Duran i Lleida li agradaria…, sense parlar dels peperos, bisbes carques (els que ho siguin….els altres no es deixin aludir…)stalinistes diversos reconvertits en sociatas….i en peperos…també…

I és que als Països Catalans som de la gresca, segurament com a la resta dels pobles ibèrics, i el que no ens agraden són les estructures rígides, els estats jerarquitzats, les jeraquies eclesiàstiques i “bajo palio”. Som gent de rauxa, que es diverteix, tenint clar que el seny ha de servir per viure…, però per viure bé s’ha de riure, i ens hem de riure i molt del “orden imperante”.

L’esposició, BARCELONA IRREVERENT que podem anar a veure al museu Frederic Marès( www.museumares.bcn.es ), és una exposició que cal visitar, amb tranquil.litat; és petita, plena de sorpreses, divertidíssima…Podeu passar una bona estona rient de les idees, històries, cabòries, acudits, versos, auques, dibuixos-còmics (de l’època, clar..) d’aquella gent que formava part de dues societats clau en la vida barcelonina de la segona meitat del segle XIX, La Societat del Born (1858-1873) i El Niu Guerrer (1874-1936).

Era gent, no es pensin pas, intel.lectual, gent de seny arrauxat, republicans federals, mig anarquistes o mig llibertaris, gent força coneguda, gent de gresca i de burla del stablishment dominant, que en base a una cultura popular viva i reinventada feien tremolar la cultura dominant i hegemònica de la Barcelona burgesa del XIX.

Qui eren aquests personatges de la burla i la conya antiinstitucional?,  gent com en Sixte Rebordosa, alias LLamp-Brochs (manresà, director de la revista satírica manresana La Llanterna; va tenir una gran popularitat representant arreu del país el seu Don Cuan Tanorio, on se n’enfotia del teatre espanyol de Zorrilla “Don Cuan Tanorio, drama sangriento, aspelusnante, aspasmódico, y herroroso an siete actos y muchos cuadros”), Josep Pallejà (tarragoní, arqueòleg, treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó..), Rossend Arús i Arderiu (que ens va llegar la increïble i meravellosa biblioteca Arús que podeu visitar al Passeig de Sant Joan de Barcelona, espiritista, maçó, de pensament llibertari), Josep Anselm Clavé (músic, fundador dels cors on la classe obrera aprenia a cantar música culta i popular; mig anarquista, ex-pres polític, va participar en l’aixecament contra les quintes al 1845), Conrad Roure i Bofill, alias Pau Bunyegas (barceloní, dramaturg i periodista, republicà i federalista, però dels de debò), Abdó Terrades (federalista i republicà, fill de Figueres, on va arribar a ser alcalde;  escriví “Lo Rey Micomicó” on se n’enfotia de la monarquia i del fet que no podia haver rei just en lloc….)

Aquests són els noms d’alguns dels emèrits conyeros barcelonins i catalans que feien part de les dues associacions abans esmentades, i que amb la revitalització del Carnestoltes, d’ingenioses activitats com Els Jocs Florals Humorísitcs, àpats col.lectius a Vallvidrera, “fartaneres” de carnestoltes, paròdies teatrals com la de D.Juan Tenorio, de Rues absolutament burlesques, d’invencions d’associacions inexistents: “La Societat melancolífuga barcelonesa”…, de manifestacions burlesques contra l’Exposició Universal del 1888, posaven de manifest una rica tradició de cultura popular, de contracultura popular, que alimentà al llarg del segle XIX i de bona part del XX, fins arribar per sort a nosaltres, un seguit de moviments socials i populars que sempre han qüestionat l’ordre establert i propugnen que un altre món és possible, i és divertit viure’l sense austeritats degeneratives….

Perquè com diu un verset a tall de final de l’exposició “irreverent”, “Qui en l’exposició guerrera, gresca no hi sabés trobar, no trobaria aygua al mar, ni pols en cap carretera”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!