Publicat el 14 d'abril de 2013
Subtilesa
Sóc la veu que ampara
el silenci de la nit…
el silenci de la nit…
Sóc la flama que encén
el somni i cerca amb deleit,
el teu cos adormit.
Sóc el bes dels teus llavis
templats.
A la matinada,
a l’abric de la tendresa,
sóc la llum del teu esguard
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent