Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Sense límits


Tenies l’alè de la juventud a les
mans
i poca rebel.lia,
escoltaves la veu que
diu ser la de
l’experiència,
greu i contundent,
asseverant sense
preàmbuls,
que dels temes artístics
no se’n viu,
i tu, bonament t’ho vas
creure,
limitant així les teves possibilitats.

Mentrestant, les agülles del temps

inexorables, cenyien els teus dies,

escurçant el camí.

Ara, tens l’alè de la maduresa a les mans,

i voldries atansar els teus dies passats

al nou temps…
En la llunyania d’aquest nou temps,

m’ha semblat escoltar la propia veu,

dient-me que, a pesar de tot, el temps
no s’ha esgotat encara.
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent