Publicat el 16 d'abril de 2013
Lluna sobre el mar
La brisa nocturna
despulla la lluna,
despulla la lluna,
al repòs d’un mar
adormit,
es vessa la llum.
i es perfila
la seva silueta…
La lluna desvetlla
el somni,
i acarona la nit,
i bressola el silenci.
I en l’atmòsfera,
el pàlpit d’un raig
exaltat,
cerca l’enígme
d’una lluna,
al repòs del mar.
Comparteix això:
Respon a Francesc Cabiró Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Mentre és lleigeix la aquesta poesía teva, quan arribem a “la lluna desvetlla el somni …” es produeix l’efecte òptic de moviment del reflèx de la llum al mar.
Resulta força curiós, prova de veure-ho!
Una abraçada,
Francesc.