Amb els cinc sentits

pensaments poètics

L’encís del cel

S’esgota el temps…
amb apenes un suspir,
i tu restes molt a prop,
i em segueixes sorprenent
amb la més amplia gamma
de colors.
T’he vist quan el sol
t’enlluerna,
i tu li regales l’or
de la tarda,
expectant.
He resseguit el blau d’ensomni
i el malva encissador…
m’he deixat inspirar per un cel
rogenc mentre escrivia…

Cada dia que desperto,
m’ofereixes l’encís d’un cel
que mai s’esgota.



Respon a Francesc Cabiró Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent