Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Publicat el 21 d'abril de 2013

La veu del mar d’Arenys


Desgranava la sorra…

i em perdia en les textures
que anaven prenent forma
de figures inventades.
Jugava amb l’esclat
de les ones…
ensorrava els peus
i es formava un solc,
emplenant-se d’aigua i sal.
La veu del mar bategava
amb força,
la veu del mar d’Arenys.

Quan vam marxar,
va emmudir la veu,
i aquell mar silenciós
va retindre les estones
que havíem compartit.
I ara m’aboco al record,
a la placidesa d’una veu
que ve de lluny,
al bressol dels dies càlids,
al batec de les ones
dins
el pit,i sento novament
la veu
del mar d’Arenys…
i el reton de l’infantesa



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent